per Jaume Romeu
Com cantaria l?Ico, el xiquet de cal Garcia en una de les seves poesies, no és que el temps ho curi tot però pot ajudar; i això ve a tomb del temps i temps que fa que a casa nostra, el vianant, està abandonat i deixat de la mà de deu i del ben acostumats que estem a que això sigui així.
Fa un temps ja em vaig postular per la manca de protagonisme que el vianant te a Mollerussa, només cal donar un cop d?ull al respecte que molts promotors i constructors en tenen per aquesta espècie hominoide anomenada vianant; constructors i promotors, en general, miren d?obstaculitzar el bon pas de la gent, com si d?un joc de cucanya es tractés, tot posant-li traves i trampes per a veure si hi cau. Queden però exclosos d?aquesta praxis alguns promotors que sí respecten la gent.
Només cal guaitar, també, el camí de pena que caminants i ciclistes han de sofrir per arribar a Palau o per anar a la Nufri a remenar les cireres, peres, pomes o el que calgui. El mateix passa a molts altres indrets de la ciutat on l?oblit s?ha engolit l?esperit de la gent, tot desant-lo dins l?embornal de les presses i el .jahofarem..
El centre de Mollerussa, el barri de les piscines, el barri .xino. i altres estan presos literalment pels vehicles, mentre els propietaris legítims de la nostra vida ens veiem reclosos a minses voreres i puntuals passos de vianants sistemàticament envaïts per la vestia metàl·lica amb rodes.
I la culpa de qui és? No caldrà cercar culpables diria jo, més aviat caldrà gestionar solucions ja que les acusacions esdevenen malsons pels acusats i això ens du a perdre el temps en desfer elucubracions mentre els problemes romanen en un impàs.
De solucions i propostes ja n?hem donat la gent i moltes, ara caldrà que els benvinguts o bentrobats governants en prenguin nota a l?hora de liquidar el famós POUM (pla d?ordenació urbana municipal, pels qui no estan al cas).
Els espais son per la gent, per gaudir-los i usar-los i si no preguntem-ho als nostres avis i que ens diguin quins carrers s?estimen més, si els d?avui o els d?ahir. I és que els vehicles son eines i prou, i això, amb el temps, sembla que ho hem anat oblidant tots plegats.
Ara que ho recordo, en Juan Perro, fill de cal Auserón, a l?igual que l?Ico en un altra ocasió, va fer esment a allò de cridar alt i fort per demanar ajut. El que no se és si finalment, algú els va escoltar i menys encara si algú els va ajudar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!