per Ramon Maria Guiu
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Déu n’hi do quina
setmana. El circ jurídic i mediàtic ens ha deixat a una bona pila
de catalans sorpresos, dolguts, enganyats, en fi, de pasta de
moniato.
Una volta dit que la llei
parli i actuï, amb tota la serenor que vulgui, però amb rapidesa, i
una volta dit també allò tan nostrat que qui la fa que la pagui,
també cal dir que en tot l’assumpte hi ha quelcom que no quadra.
Tot comença el dimarts
27 d’octubre, amb el numeret que munta el Sr. jutge enviant la
guàrdia civil, passant olímpicament dels mossos, a encerclar
l’ajuntament de Santa Coloma i passejar-s’hi pels despatxos. Si
exceptuem la consellera Tura, ningú del govern, i menys el conseller
d’Interior, han dit ni piu.
Detenció i
incomunicació, la màxima que permet la llei, de 72 hores. Trasllats
cap ací i cap allà amb els ja famosos furgons de la benemèrita, i
amb la cirereta final de la humiliació d’exhibir-los davant les
càmeres de la televisió, emmanillats i, alguns, aguantant-se els
pantalons mig caiguts perquè els havien pres el cinturó, fent-los
recollir la ja famosa bossa blava amb les seves pertinences. Per a
alguns, com el president de Cantàbria, ja no cal fer judici,
linxament públic i avall va.
És just aquest
acarnissament, el menysteniment als mossos, les rialles que fan els
demagogs i populistes madrilenys, el context del moment amb, entre
altres coses, l’estatut al constitucional, casos de corrupció als
partits espanyols, la cosa de l’oasi català, etc., que fa que hi
hagi quelcom que grinyola, que no quadra.
Ja veurem que en surt
d’aquest merder. De moment, fins i tot els “alcaldets” de poble
hem d’aguantar allò de: tots sou iguals, no hi ha un pam de net,
etc.
La mare que ho va parir!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!