per Ramon Maria Guiu
Alguna vegada, benvolgut lector, ja l’hi havia comentat que tinc el costum de fullejar la premsa local quan visito qualsevol població. Tinc la sensació, que és una bona manera de tafanejar els assumptes que neguitegen al personal del lloc en qüestió.
Aquesta vegada, el diari era “El Norte de Castilla” i la ciutat, Segòvia.
A la portada i les primeres pàgines, res extraordinari. El Sr. Bisbe es queixa que el bisbat té massa patrimoni i que no se’n pot fer càrrec. Es veu que, el bon senyor, està disposat a cedir el Palau Episcopal a alguna institució per tal que faci el necessari per a que l’edifici no se’n vagi a orris.
Veus, al nostre país, això de tenir força patrimoni i poc caler també els passa als senyors bisbes, i em penso que també a altres propietaris.
Vaig tafanejant el periòdic fins que, a la pàgina nou, a l’apartat que s’intitula “noticias comentadas” destaca la següent noticia: l’alcalde de la ciutat compra mil entrades per als toros i les regala entre els veïns.
….llons!, això va de bo?. Dons es veu que sí, que la cosa és veritat.
Vet aquí que al senyor Arahuetes, que és com es diu el Sr. Alcalde de Segòvia, se li va acudir que, per tal de fer les festes de Sant Joan i Sant Pere molt més lluïdes i participades, regalar a les juntes de les entitats de la ciutat, i a altres veïns, entrades per anar a veure les “corrides” de toros.
A molta gent del terròs això dels toros ens sembla una bestiesa, i ens costa d’entendre el perquè pot ser tant popular això d’anar regalant entrades per veure com maten uns animals; amb el fàcil que és fer una bona cassola per tothom.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!