per Ramon Maria Guiu
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Conec alguns
dels alcaldes i regidors dels municipis gironins que estan patint els
efectes de la nevada.
Gairebé
tots són gent temperada. Més aviat diria que són d’aquella mena
de persones que compten fins a cent abans de dir les coses; i
sentint-los exclamar-se com ho fan, em faig càrrec de quina deu de
ser la magnitud de la tragèdia: poblacions a les fosques, botiguers
vigilant els seus establiments per evitar robatoris, fred a les
cases, sense serveis, etc.
I alguns
d’ells, per si amb tot això no n’hi hagués prou, han de posar
les instal·lacions municipals a disposició d’aquelles persones
que la neu ha atrapat a la carretera, proporcionar-los mantes, menjar
i altres serveis. Evidentment, compten amb l’ajuda de voluntaris
del municipi, perquè, si s’hagués de resoldre amb els serveis
municipals, anirien ben arreglats. Per cert, ja m’imagino d’on
deuen sortir les misses.
Vet
aquí doncs que aquesta gent ha fet tot el
que ha pogut amb els mitjans que tenia a l’abast; i vet aquí també
que tots tenen la mateixa queixa: “Ens hem sentit molt sols”.
Com sempre,
ha esdevingut allò de: si vols anar ben servit, fes-te tu mateix el
llit. Els uns perquè eren pobles petits, els altres perquè eren
pobles grans; per a tots hi ha hagut excuses de mal pagador.
La cosa ja
passa de taca d’oli. Entre el mal finançament, l’abandonament i
el ja t’ho faràs, hi ha una bona colla d’alcaldes que n’estem
fins al capdamunt.
Aviam si
haurem de crear el sindicat d’alcaldes!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!