Vilabep de viatge

La redacció de Vilaweb Badalona de gira mundial

30 d'agost de 2005
Sense categoria
0 comentaris

Ramallah, la normalitat

Pilar (Dijous, 4/08/05, Ramallah) Fa la sensació que quan Palestina sigui un estat les seves ciutats seran el més semblants a Ramallah. És la capital actual de Palestina, on hi ha el govern i la tomba del president Arafat, a la Mukata, que tantes vegades ha estat bombardejada. La tomba de l’Arafat no és res de l’altre món, no sembla que sigui la tomba d’un cap d’estat, igual que la Mukata, és molt casolà i tothom es coneix, pots apropar-te a tot i tothom sense cap mena de seguretat; tot plegat sembla més un fer veure que són, que un ser real, els catalans ho hem comparat amb la Generalitat de Catalunya, però jo penso que és bastant pitjor.

Enmig de totes les corones n’hi havia una del govern de la Generalitat i al mercat, com no podia faltar, una botiga del Barça, el nostre ambaixador oficial. Una cosa molt sorprenent que me n’he adonat passajant pel mercat, és que la gent, aquí, et ve a buscar si t’ha tornat el canvi malament per tornar-te els diners que et falten, a pocs llocs del món he vist una cosa semblant. Però tornant a l’Arafat, hem conversat amb el que va ser el seu cap de protocol, parla de corrupció, però també parla d’unitat, segons ell l’Arafat representava els palestins, ell va estar a la guerra resistint i ha lliutat per la llibertat, ara amb l’Abu Mazen aquesta percepció ha canviat, no té la legitimitat que tenia l’Arafat. I aquí tothom està convençut que la seva no va ser una mort natural sinó que va ser enverinat.
I ara a la nit, quan hem arribat a l’hotel ens han vingut corrents a dir que hi havia hagut merder a un poble prop de Haifa. Es veu que un colon ha entrat a un autobús ple de palestins i abans de baixar a l’última estació ha començat a disparar fins a matar-ne quatre, la resta de palestins l’han linxat viu i demà toquen enterraments i manifestacions. A veure com veiem l’ambient demà a Jerusalem, suposo que malauradament és tan habitual que passin aquestes coses que tampoc notarem gaires canvis. La situació general és de violència continguda, es veu latent en l’ambient.
Avui ens han explicat temes relacionats amb les presons. Primer ha estat una associació per la defensa dels drets dels presoners menors d’edat Defence for Children International Palestine Section. Ens han passat un vídeo amb l’experiència de dos menors, un noi i una noia que han estat i són a la presó per raons polítiques relacionades amb la resistència, reflectia l’experiència dels familiars i la seva pròpia experiència. Després, una altra associació ens ha explicat la situació a les presons dels adults, destacant-ne, és clar, les pràctiques de tortura sistemàtica. Déu n’hi do!!!
Ara ja em trobo bastant millor, crec que a partir de demà el meu estat de salut tornarà a estar en plena forma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!