Vilabep de viatge

(Meri, Kedougou, Senegal) Els motors econòmics del Senegal són dos: la pesca i el turisme. Una de les ciutats on es percep clarament la duresa de sortir amb la barca per poder menjar és Sant Louis. Em va semblar una ciutat decadent, que viu entre el passat i el present. Situada al nord de Dakar conserva de forma precària les edificacions colonials franceses, una de les més emblemàtiques és el pont que creua el riu Senegal. És en aquest entorn que milers de saint louisians surten a feinejar cada dia i tornen quan es pon el sol. Alguns amb els cabassos carregats de peix que assequen a les ribes del riu per tal que es conservi més temps. El barri de pescadors és un dels llocs imprescindibles de visitar. Allà vam sofrir la ira d’alguns nens que ens van llençar sorra.

Els senegalesos tenen molt clar que una font important d’ingressos és el turisme. I en els últims anys han proliferat les expedicions catalanes cap aquest país africà. Els que estan més en contacte amb els turistes han entès que als catalans ens encanta que a 6.000 quilòmetres de casa ens diguin quatre coses en català. En Dominique, un guia que ens va portar en jeep fins a una cascada prop de Kedougou estava aprenent català: “bon dia”, “com estàs”, “bon viatge” i “visca l’Eto’o”. Un encant!!!!.

Malgrat ser camerunès, al Senegal l’Eto’o és un ídol i com a conseqüència han proliferat les samarretes del Barça. És inevitable no ensopegar-te amb una samarreta blaugrana a cada cantonada. Però també es veuen samarretes d’altres equips de futbol i és que aquest és l’esport nacional. Vam assistir al partit Senegal-Guinea en el que els senegalesos van aconseguir passar a les semifinals de la Copa Àfrica. Tot un esclat d’eufòria i un esdeveniment nacional.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!