Vilabep de viatge

(Meri, Illa de Gorée, Senegal ) L’objectiu dels guies que et donen la benvinguda al peu del ferri de l’Illa de Gorée (Dakar) és que els turistes (la majoria tubab) se’n tornin de casa havent reflexionat una mica sobre la història del continent africà. Per aquesta illa, fins el 1848, durant tres segles, van passar 20 milions d’esclaus dels quals 6 van morir de gana, maltractats o bé disparats, càstig per haver intentar fugir. En aquestes fugides, molts van morir ofegats perquè no sabien nedar. Els esclaus provenien de tots els països de l’Àfrica i se’ls traslladava en vaixell cap a Europa o bé cap als camps de cotó dels Estats Units. Segons Pepe, el nostre guia, els afroamericans que visiten aquest indret senten les arrels i els origens i ploren i s’enrabien. En les dependències d’aquesta illa s’amuntegaven desenes de persones en pocs metres quadrats, es separaven les famílies i els homes que no pesaven 60 kg se’ls tancava en una habitació a part per engreixar-los. Si un esclau complia tots els requisits marxava per la porta del "no tornaràs mai més". La visita vol fer una reflexió. A Europa es parla de l’holocaust jueu durant la segona Guerra Mundial. Al Senegal també volen que es reconegui que a l’Africa, i concretament a Gorée, hi va haver un altre genocidi que va durar 300 anys. El guia va acabar la visita històrica amb aquesta frase: "es pot arribar a perdonar però no es pot oblidar".

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!