Marcel (San Cristobal de las Casas, Chiapas). "Aquí manda el pueblo y el gobierno obedece". Aquesta frase contundent ens dóna la benvinguda a una de les cinc zones controlades pels zapatistes que hi ha a Chiapas. El cartell ens el trobem poc després de sortir de San Cristobal de las Casas i ens posa en situació. Després d’un viatge una mica tortuós, arribem a Oventic, un dels "caracoles", nom amb què s’anomenen les comunitats zapatistes. El primer que veiem ja és sorprenent: tres homes encaputxats custodien l’entrada a la comunitat. És com una frontera. Ens demanen qui som i què hi fem allà i després d’explicar-los la nostra voluntat de conèixer-los i saber com viuen ens condueixen fins una petita casa de fusta on ens esperen tres homes, també encaputxats.
De nou, ens demanen qui som, què hi fem allà, que volem, d’on venim. Ens demanen els passaports. Però tot i que van encaputxats (alguns amb l’emblema de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberació Nacional -EZLN-) i que, a priori, podria semblar un interrogatori, no ens causa gens de por. Hi ha cordialitat en el seu to i de seguida ens donen la benvinguda al caracol i ens expliquen que ens aniran portant per diferents indrets de la comunitat per tal que poguem conèixer millor com s’organitzen. Així, parlem amb una mena de comitè de benvinguda (aquesta vegada, ens rep una dona i dos homes, també encaputxats) que ens fan cinc cèntims de la història del zapatisme i de l’EZLN, de la repressió que han patit per part de l’exèrcit, del no reconeixement que reben del govern mexicà i dels motius de la seva lluita. Altre cop ens sonen paraules que ja havíem sentit a El Salvador o Nicaragua: repressió dels indígenes i dels camperols, assassinats per part de l’exèrcit i injustícia social. Els sandinistes a Nicaragua i, en part, l’FMLN a El Salvador han vist fracassar bona part dels seus objectius després de tocar poder. Però a Chiapas la revolució és ben viva i la organització d’aquest caracol n’és una mostra palpable. Parlem després amb dos membres de la Junta del Buen Gobierno, el màxim òrgan de decisió de la comunitat que s’escull de forma assambleària. Un bon govern per contrarrestar el "mal gobierno" mexicà (em recorda aquell crit dels segadors catalans: "mori el mal govern!"). I també ens passegem per l’escola de secundària, veiem les cooperatives de treball, les associacions de dones i les diverses botigues d’artesania. Ens parlen d’igualtat de sexes, de democràcia, de justícia, de llibertat. Sona tan bonic i sembla tan real…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!