vins que estimo (VqE)
vins de proximitat, vins per assaborir
“Perafita picapoll 2011”
Mas Sa Perafita
Cadaqués – Roses – Port de la Selva
Celler: Martín Faixó
Comentari:
En els darrers anys s’ha aconseguit la plena recuperació de la varietat picapoll, una elogiable tasca realitzada primordialment per cellers de la DO Pla de Bages, fins el punt d’establir-se un binomi entre varietat i DO. Però, curiosament, el picapoll havia estat històricament una varietat molt estesa arreu de la geografia catalana. A Cadaqués, per exemple, el boom turístic va comportar la pràctica desaparició del conreu de la vinya, però la gent més gran de la vila encara recordava que el picapoll era un raïm de l’indret. El 2005, en un gest no exempt d’audàcia, el Celler Martín-Faixó torna a plantar-hi picapoll, precisament amb la col·laboració d’un celler bagenc, una varietat que es donava per extingida al Cap de Creus.
El celler Martín-Faixó és el projecte d’una família arrelada a Cadaqués, amb una llarga trajectòria professional al sector de la restauració, que l’any 2001 va recuperar (seguint precedents com Mas Estela, a la Selva de Mar) el conreu de la vinya al parc natural de Cap de Creus mitjançant la plantació de les primeres varietats negres i blanques. El 2003 adquireixen l’antic mas de Sa Perafita, al costat de les vinyes, on el parc permet instal·lar-ne el celler. L’antic mas s’alça en un punt on hi conflueixen els termes municipals de Cadaqués, Roses i el Port de la Selva.
El vi de l’anyada 2011 es composa fonamentalment de picapoll blanc (91 per cent), amb un afegit de moscatell d’Alexandria (9 per cent), En aquest bloc ja ens hem referit a les bondats del moscatell (el “muscat” nostrat) per a elaborar vins llaminers i complexes amb un caràcter cent per cent mediterrani. En aquest cas, el moscatell complementa el picapoll aportant unes característiques més florals i endolcides.
Al nostre parer, el vi tastat resulta més interessant i original en boca que no pas en nas, on els aromes, tot i ser plenament satisfactoris, responen a un estàndard força previsible en vins blancs joves. En successives anyades, i amb una major edat dels ceps, les expectatives d’aquest vi creixeran. I també, en la mesura que aconsegueixi transmetre, encara amb major nitidesa i rotunditat del que ja ho fa ara, les notes minerals provinents del sòl (pissarres) i les vegetals que aporten les màquies i brolles del massís.
Gastronòmicament, combina amb els plats habituals per a vins blancs amb una certa estructura: arrossos, peix blanc o blau (suquets, peix a la sal …), marisc, o fins i tot pot acompanyar alguns embotits (pernil) i formatges suaus. Però també podríem fer l’exercici de projectar l’escenari i el moment idonis per gaudir-lo, i en aquest cas, volem imaginar un àpat en una nit d’estiu, a l’aire lliure, i a poder ser no molt lluny del mar, i com sempre, en bona companyia.
Data de tast: abril de 2012.
Valoració Vins que Estimo: Excel·lent 9,25/10
El contrapunt. Agricultura harmònica en parcs naturals. La declaració de parc natural no ha de comportar, ans el contrari, la desaparició de l’activitat humana en aquests paratges, especialment les relacionades amb el sector primari, com les agràries, ramaderes o forestals, conciliant a la vegada una gestió sostenible i una explotació econòmicament viable que eviti l’abandonament del territori i el creixement desordenat d’àrees boscoses i matollars. En aquest sentit, la recuperació del conreu de la vinya, o d’altres espècies com l’olivera, ha estat i és un factor enormement positiu per a la zona i per al propi parc alhora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!