– Els darrers anys havia patit un cert estancament a causa del migrat nombre de cellers participants, que contrastava amb el creixement quantitatiu i qualitatiu que ha viscut el vi català. Tot i l’organització d’algunes activitats paral·leles d’indubtable interès, el cert és que reunir menys de trenta cellers expositors no era un resultat satisfactori.
– L’organització de la Mostra d’enguany ha comportat una certa i necessària sacsejada, que encara té més mèrit en un moment de severes restriccions pressupostàries.
– Ha tingut alguns aspectes criticables, com la decisió de tancar al vespre una hora abans, o certs senyals d’improvisació, per exemple, en el pla comunicatiu, en no difondre amb antelació la programació detallada d’activitats dels estands, o no emprar les xarxes socials com s’havia fet l’any anterior; i de logística, amb elements d’alguns estands pendents d’instal·lació en el moment de la inauguració o el retard en l’apertura dels punts de venda de tiquets.
– Però han prevalgut les millores indiscutiblement positives: més cellers presents (57), més protagonisme de les DO, lliurament d’una copa de degustació més adequada, facilitats per a la compra de productes a la pròpia Mostra …
– El creixement de la Mostra hauria de continuar sent un repte pels organitzadors, com a eina privilegiada per a fomentar l’interès pel vi i posar directament en contacte elaboradors i consumidors, aprofitant la presència d’un públic tan nombrós com plural.
– I un darrer prec. Seria també positiu que, a mig o llarg termini, l’INCAVI es plantegés organitzar un segon tipus de certamen o jornada, adreçat també al gran públic, però més centrat en els vins minoritaris, d’avantguarda o alt nivell, i que pogués comptar amb més presència dels petits cellers elaboradors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!