vins que estimo (VqE)
vins de proximitat, vins per assaborir
Com cada any, l’aparició del vi novell a les botigues coincideix amb la publicació de les edicions anuals de les guies de vins. L’única referida específicament a Catalunya (enguany, engloba també la Catalunya nord i l’Alger) és la Guia de vins de Catalunya. Un títol com aquest obliga sempre a pujar el nivell d’exigència.
La Guia es pot analitzar des de dues funcions diferents i alhora complementàries que tenen aquest tipus d’obres. Una, de caire informatiu, fa referència a la recopilació de dades sobre vins, cellers i DO’s. L’altra, de caire interpretatiu, expressa la seva pròpia opinió a partir dels vins tastats.
Pel que fa a la vessant informativa, cal reconèixer que és un llibre de consulta molt útil. Ni a les llibreries ni a internet es pot trobar actualment una altra recopilació de dades tan extensa sobre vins catalans com aquesta.
A més a més, té edicions en català i castellà, la qual cosa contribuirà a la difusió i coneixement dels vins analitzats. Tan de bo, en properes edicions, s’hi puguin afegir edicions en d’altres idiomes.
Com a punts crítics, pel que fa als aspectes informatius, ens permetem assenyalar els següents:
– El més important. Tot i que s’hi registra un increment de vins tastats (1600) i de cellers (370), la Guia ofereix una panoràmica general dels vins catalans, però que encara no arriba a ser del tot exhaustiva. Ens hi referirem més endavant a aquesta qüestió.
– Lligat al punt anterior, caldria explicar les causes concretes del perquè un celler no apareix a la Guia (problemes logístics, negativa a facilitar mostres o a aparèixer a la guia, … ), Igualment, convindria aclarir perquè un celler present en edicions anteriors, deixa de ser-hi.
– La inclusió en una guia de vins d’un capítol dedicat a les cerveses elaborades a Catalunya. No qüestionem en absolut la iniciativa, però no és coherent la seva inclusió en una monografia dedicada al vi. Per motius obvis, les edicions haurien de ser separades.
Pel que fa als aspectes interpretatius o d’opinió, el llibre assumeix un paper valent des de la seva independència (no accepta anuncis). Un paper, de ben segur, controvertit, atesa la multiplicitat de sensibilitats i interessos, també econòmics i empresarials, presents en el món del vi.
Amb les seves puntuacions i comentaris, la Guia mostra una clara voluntat d’esdevenir un “cànon” que determini quins vins, i per quins motius, excel·leixen en l’escenari vitivinícola actual. En quina mesura aconsegueixi o no assolir aquest objectiu, només pertoca decidir-ho als seus lectors.
“La degustació del vi no és una ciència (altra cosa ben diferent són els coneixements científics aplicats a la viticultura o l’enologia). Els components químics d’un vi sí són analitzables, per exemple, però no existeix cap tècnica que permeti demostrar que un vi sigui “millor” que un altre; simplement, perquè això correspon a l’àmbit de la subjectivitat.”
No obstant, la principal objecció segueix sent la de no haver fet (o no haver pogut fer), un recull amb caràcter realment exhaustiu de vins i cellers. A Catalunya hi ha més de mil cellers, i encara que molts d’ells no fan un tipus de producte homologable per a ser inclòs en una guia, d’altres clarament sí. Consegüentment, obtenir una visió més complerta de cara a propers anys requeriria incrementar els 370 cellers ara examinats.
Un exemple concret el trobem a la DO Terra Alta, en què l’anàlisi comparatiu és possible perquè les dades estadístiques es troben publicades. La Guia analitza 97 vins de 19 cellers adscrits a aquesta DO. En queden fora altres 21 cellers, com a mínim, que elaboren i embotellen els seus vins a la DO, alguns dels quals han estat puntuats a la llista Parker (5) i/o han obtingut el distintiu específic garnatxa blanca que concedeix la DO (6). Pel que fa a la mateixa DO, la Guía Peñín analitza 174 vins corresponents a 33 cellers.
En definitiva, no estan tots els que són, encara que, certament, sí són tots els que estan. Tampoc es pot oblidar que, a banda de l’esforç de l’editor, és imprescindible la col·laboració dels propis cellers per poder aconseguir aquest ambiciós objectiu.
Però malgrat això, i amb el desig que alguns dels aspectes ara plantejats es tinguin en compte en properes edicions, és de justícia aplaudir aquesta obra per la laboriositat que comporta la seva preparació (1600 vins tastats no deixen de ser una enormitat), per la cura de la seva edició, pel volum d’informació que s’hi conté, i molt especialment, per la possibilitat que brinda als lectors de descobrir molts vins i cellers que probablement no coneixien o dels que en coneixien ben poc.
La Guia de Vins de Catalunya, per tant, és un excel·lent regal per als curiosos del món del vi. I si no us la regala ningú per Reis, aprofiteu per auto regalar-vos-la.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un negre caret (per a mi) del Priorat que m’havia decebut vaig veure després que estava puntuat com discret, mentre que un blanc bastant més barat que em va enxisar vaig comprovar després que era el més ben puntuat de la seva DO i qualificat com excepcional.
Per tant, he decidit fer servir la guia com referència per les compres de l’any
Una Guia de Cerveses de Catalunya, en el moment actual, no tindria cap possibilitat de ser editada amb aquesta qualitat, des del meu punt de vista. És un sector molt dispers i molt jove. Des del meu punt de vista és un encert que se’ls hagi afegit;ajuda a vertebrar els productors, igual que amb el vi, des de dintre de Catalunya.
No és un mal resultat aconseguir el quorum que s’ha assolit en quatre anys només. Revisant les primeres edicions de la Guia Peñín la participació es reduia a La Rioja i poca cosa més. Més d’un 70% dels cellers catalans dins el llibre és una gran fita. Jo les tinc les quatre, i haig de dir que la primera és un desastre, però les altres tres cada vegada han estat millor. No compro gairebé vins que no hi surtin, perquè acostuma a encertar en un 90% dels casos.
1)
La dada del post apareix al blog sobre Marketing de vino (Datavin.com)2) S’hi ha de sumar totes les empreses (ja es fa el matís al propi post, però potser no amb la suficient rotunditat): elaboradors, emmagatzamatge sense elaboració, envelliment, envasadors, …
3) Ens seguim refermant en tots els extrems de l’article i ben especialment en què:
“la principal objecció segueix sent la de no haver fet (o no haver pogut fer), un recull amb caràcter realment exhaustiu de vins i cellers. A Catalunya hi ha més de mil cellers, i encara que molts d’ells no fan un tipus de producte homologable per a ser inclòs en una guia, d’altres clarament sí. Consegüentment, obtenir una visió més complerta de cara a propers anys requeriria incrementar els 370 cellers ara examinats.” (als quals cal restar els de Catalunya Nord i l’Alguer, per cert).4) Les opinions són totes respectables, encara que, òbviament, no siguin compartides.
Moltes gràcies !
Quin interés té fer el recompte d’empreses relacionades amb el món del vi relacionant, per exemple, les d’emmagatzematge? Rebaixar el percentatge del quorum intencionadament, posem per cas? Ja posats, afegeix les sureres, si et sembla. Ja ho deixes clar al primer paràgraf: el nivell d’exigència, incomprensiblement, puja de cop només per ser un producte català fet pels catalans. No s’enten aquesta actitud de sortida, si no ve del tradicional menyspreu català a tot el que es faci a casa.
Durant molts anys he intentat fer una Guia de vins catalans i no me’n vaig sortir mai. No per això criticaré la única que hi ha amb raons que, en comprovar-les després, resulta que no són exactes. Celebro que hi hagi la iniciativa des de fa quatre anys, i entenc que els equilibris que s’han de fer per mantenir la neutralitat són molt i molt complicats si la sospita és la primera rebuda des del sector, tal com he copsat a bastament entre molts “professionals” que fa molts anys que coneixo. Com acatalà em fa vergonya, però, que aquesta iniciativa hagi de ser exclusivament privada.
Ara que ho has esmentat, m’he entretingut en comptar els cellers: 370 són els catalans: de l’Alguer n’hi han sis i de la Catalunya nord uns trenta. És bo que les dades que es fan servir siguin les correctes, més encara quan es poden comprovar;els 508 que he esmentat abans es compten, a més, pensant que quan una empresa produeix a dos Denominacions o més, es tracta sempre de cellers diferents, tal com mana la normativa. Així doncs, quan els autors parlen d’aquest percentatge es refereixen només a vins del principat.