vins que estimo (VqE)
vins de proximitat, vins per assaborir
Vi blanc amb criança
La Morera de Montsant
Celler: Joan Ametller
Anyada: 2008
Raïm: 60% garnatxa blanca, 30% macabeu, 10% Pedro Ximenez
Grau alcohòlic: 14%vol
Web: www.ametller.com
Comentari:
Només un quatre per cent de la vinya a la DOQ Priorat es destina a varietats blanques. Però després de tastar vins blancs prioratins intensos, com ara aquest Clos Mustardó, hom es pot preguntar per què no n’hi podria haver més.
Al nostre parer, el Clos Mustardó destaca per una elaboració especialment experimentadora i detallista. S’allunya dels guions més freqüents als vins blancs, almenys pels motius que mirem de resumir a continuació.
Pel que fa a l’anyada. En els vins blancs no és massa freqüent que l’anyada actual a la venda sigui la de 2008. En la majoria de casos, s’hauria esgotat fa temps i, si en quedés encara alguna ampolla, segurament presentaria un color evolucionat i un gust enrancit. Ja d’entrada, no és un fet massa habitual en un panorama dominat de llarg pels vins joves o amb lleugera criança.
Pel que fa a la tipicitat. Es tracta d’un blanc de caràcter netament prioratí per la seva potència i caràcter varietal. Pocs dubtes poden haver-ne en tastar-lo. Però, com succeeix en d’altres vins de la mateixa DOQ, s’hi aprecia un important esforç per aplicar-hi les tècniques d’elaboració més actuals i adaptar-se als gustos dominants al mercat. Els blancs alcohòlics i contundents, per bé o per mal, formen part del passat.
Pel que fa al tractament de la garnatxa blanca. El vi es caracteritza per un color viu i un sabor fresc i afruitat, sorprenents en una varietat amb una tendència oxidativa tan marcada i que no tolera bé els períodes de repòs massa perllongats. Per aconseguir frenar la tendència a l’oxidació, el celler aplica mètodes molt estrictes i curosos en totes les fases d’elaboració per evitar que el vi entri en contacte amb l’oxigen ambiental.
Pel que fa al cupatge. Tot i que la varietat dominant és la garnatxa blanca, es complementa amb macabeu i Pedro Ximenez. El raïm macabeu té acidesa i caràcter afruitat (poma, aranja) i aporta cos i estructura al vi final, alhora que la seva lenta oxidació el fa molt adient per a l’envelliment en roure. Al seu torn, la Pedro Ximenez proporciona notes afruitades i verdoses, a més de suavitat i frescor. És una combinació que suma nous atributs a les característiques pròpies de la garnatxa. Tot això, sens perjudici que amb la garnatxa blanca s’elaborin excel·lents vins monovarietals també.
Pel que fa al procés de criança en fusta. Per últim, cal destacar l’òptima integració de la fusta, lluny dels desagradables defectes que massa vegades es poden detectar en els blancs amb criança. La totalitat del most fermenta en bótes de roure francès allier. Però per mantenir el caràcter afruitat del vi i evitar una presència excessiva de la fusta, es combinen bótes noves amb altres de segon i tercer any. A més, perquè el vi acabi de guanyar volum i complexitat, roman entre quatre i sis mesos a la bóta en contacte amb les mares (sediments fins provinents de la fermentació del raïm), procedint cada dos dies al batonnage o remenat perquè el contacte sigui més intens.
Com a conclusió. Partint d’una matèria primera de qualitat, i sense renunciar a les característiques que defineixen la tipicitat de la garnatxa, s’ha optat per una elaboració moderna i minuciosa que reforça la frescor i el caràcter afruitat del vi, combinant potència i subtilitat.
Pot agradar més o menys (això ja correspon a la legítima subjectivitat de cadascú), però des d’un punt objectiu es pot afirmar que és un vi amb complexitat i personalitat pròpies, destinat a qui busca alguna cosa més que blancs lleugers o elaborats amb varietats foranes presents a tot el món.
Data de tast: juny de 2012.
Valoració Vins que Estimo: Excel·lent 9,80/10
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!