Avui hem conegut que la botiga de vins Lavinia ha tancat el seu local situat a la Diagonal de Barcelona. L’empresa ha comunicat, a més, que acomiada gairebé tota la plantilla que treballava a Catalunya per la impossibilitat de donar continuïtat al contracte de lloguer del local a causa del seu elevat preu, havent resultat inviable renegociar-ne les condicions.
La premsa descriu Lavinia com “el temple dels enòlegs”, amb 800 metres quadrats de superfície, 90.000 ampolles i 4.500 referències de 26 països. Queden molt bones vinacoteques a la ciutat de Barcelona, però és cert que molts usuaris trobaran a faltar Lavinia per les seves magnifiques instal·lacions i el tracte dels seus professionals. Una botiga que, tot i estar clarament orientada als segments més selectius del mercat, també oferia alguns vins a preus molt assequibles i no descurava els vins catalans.
Una reflexió al marge. El tancament de l’activitat a causa de l’elevat preu de lloguer del local és un exemple més del disbarat que va suposar l’aprovació de la llei d’arrendaments urbans de l’any 1994, autèntic torpede per a qualsevol model de creixement basat en l’economia productiva. Prometien més oferta de locals i abaratiment dels preus de lloguer i ha acabat essent un dels principals factors que ha alimentat la bombolla immobiliària, transformant l’expectativa d’un benefici raonable en pura i dura especulació dels preus. Per cert, els ponents de la llei, entre els quals es trobaven el senyor Víctor Morlan, antic secretari d’infraestructures prou conegut pels usuaris de Renfe, o el senyor Lluís Recoder, actual conseller del govern de la Generalitat, potser haurien de fer-ne algun balanç de les conseqüències de la llei. Però aquest ja seria un tema que s’escapa d’aquest bloc …
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!