Viníssim
bloc de vins
El Masroig més carbònic i “escupitades i boules de picolat”
La maceració carbònica és una tècnica en la qual es fermenten els gotims de raïm sencers abans de premsar-los i, un cop premsats, tenen una criança curta en cups, antigament de ciment ara a voltes d’inoxidable. Dóna vins joves amb molt gust de raïm, que s’han de beure durant l’any. Era pràctica habitual a la Rioja però amb l’aparició dels “vinos finos” els claretes van anar de baixa, fins que als anys 80, cellers de prestigi com Artadi la van recuperar per obrir un nou segment al mercat dels vins de qualitat.
Des d’aquest bloc hem lloat i parlat força dels vins joves, sense bóta per tot allò que tenen de diferents únics i singulars. De l’Empordà fins a la Terra Alta, passant pel Penedès i el Montsant en trobem exemples notables. Precisament el Celller del Masroig, que elabora un vi jove potent com és el Solà Fred i un Bag-in-box Jove d’allò més llaminer, fa uns quants anys que treuen al mercat un altre jove elaborat amb maceració carbònica.
Avui parlarem d’aquest Les Sorts Jove 2009 Maceració Carbònica i d’una altra maceració carbònica més especial, la que em vaig trobar dins d’una bóta enfilada a dalt d’un muntacàrregues pels carrers de Banyuls, al costat d’unes taules muntades damunt cavallets i d’un gibrell ple de rocs d’esquist a punt de ser emplenat “d’escupitades”.
Ara però anem al Montsant.
Vi: Les Sorts Jove 2009 Maceració Carbònica, Celler del Masroig
DO: Montsant
Raïm: 40% samsó, 30% syrah, 20% ull de llebre i 10% garnatxa negra
Elaboració: 100% maceració carbònica
Grau: 13.5º
Preu: 5,45 €
Tast: la fitxa del celler diu: “Vi molt fruitat, característic de la maceració carbònica. Destaquen la maduixa i els gerds sobre un fons làctic. En boca és rodó, fresc, molt suau i agradable” poc hi tinc a afegir, potser flors i violetes al nas i en boca li hauríem d’afegir unes notes minerals i un taní que ens recorda els vins no tan joves de la comarca. Un caramelet amb caràcter.
Glopets: les maceracions carbòniques ens queden lluny. Per sort, els cellers cooperatius inquiets els tenim a casa, d’aquí, Les Sorts.
Al Domaine de Mas Blanch, a Banyuls, feien la festa de la Verema, ens atengueren en català, el que parlaven el seu avi, el seu pare, el que parla ell, i el que ens conta llegendes del nord, de terrasses i ceps sobreviscuts a la fil·loxera, ceps recuperats, d’altres desestimats. De com l’avi s’estimava aquells closos de dalt de tot, més que els altres. I, entremig de glops de blancs -brutals-, de negres -ja sabeu què en penso- i de dolços -deliciosos-, li vam demanar què feia aquella bóta damunt un toro a 2 metres de terra i ens parlà d’un vi que fan per fer festa, el resultat de tancar raïms sencers dins la bóta. Un vi de festa, una altra maceració carbònica.
A la festa tastaven els vins pissarrosos, els vins de l’esquist, i el gibrell era ben ple de rocs d’esquist, preparats per “escupitar” el vi. El fruit dels ceps arrelats a l’esquist és abocat damunt les roques que l’han parit, quelcom màgic i tèl·luric.
I, al vespre, dins del celler, taula llarga, amics i “boules de picolat”, cançons i gresca. Festa.
Del resultat de la maceració carbònica de la bóta del toro, només us puc dir que els rocs d’esquist eren ben tacats de sang, el cercle tancat.
Tanqueu el cercle amb els vins del Celler del Masroig, comenceu pels joves, Solà fred, Maceració Carbònica o Bag-in-Box, continueu amb el Castell de les Pinyeres, no us perdeu Les Sorts Vinyes Velles, i remateu-ho amb l’Ètnic.
Salut
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig preguntar els autor de la Guia de vins de Catalunya el que em vares preguntar sobre la vinculació amb el Joan Milà i aquesta és la resposta:
“En quan al Joan Milà no tenia res que veure en el projecte, el que si es cert es que va venir a donar el seu parer ia ajudar-nos cada vegada que el necessitavem, eram molt amics. L’última vegada va estar a l’escola fent un balanç de vins negres de totes les DO, (a cegues) va congregar a un munt de gent, i es que “el mestre” sempre deia la seva i era un plaer escoltar-lo.”
Una abraçada
Sílvia