Viníssim

Binigrau és un celler mallorquí de Sencelles. Aquest celler neix, més ben dit, surt de rebot de la fusió d’un conegut elaborador illenc, Macià Batlle, amb un altre celler, Santa Caterina. El macro celler resultant el va comprar un grup d’inversors alemanys i el nebots dels antics propietaris de Macià Batlle, no volent saber res de la moguda, romangueren treballant amb els pagesos que tenien les vinyes més velles i iniciaren una nova i reeixida aventura: Binigrau, binitrobat, diria jo. Beníssim, biníssim, viníssim.

Aquest conte no és l’argument d’una telesèrie, tot i que podria ser-ho: IB3 té un serial ambientat en el món del vi mallorquí i filmat al celler de Macià Batlle, que es diu: “Llàgrima de Sang“. Angela Channing i Chase Gioberty revisited. D’aquest serial us en contaré una de divertida al final de l’apunt.

Vi: Binigrau E, Celler Binigrau Vins i Vinyes Sat.

DO: Binissalem

Raïm: Manto Negro i Merlot

Elaboració: vi negre ecològic i biodinàmic elaborat amb el raïm dels ceps més vells de la finca de Can Grau. Macerat i fermentat en fred, amb un posterior pas per bóta de roure i gra fi de 6 mesos.

Grau: 14,5º

Preu: 8,5€

Tast: magnífic color cirera, lluent i no gaire cobert; nas espectacular garriga, fonoll i anís, molt mediterrani. En boca et dóna tot el que ha promès, ampli, càlid, fruita madura, regalèssia, gairebé 15 graus de suavitat i persistència. En beus i en beus, i cada cop en vols més. 

Glopets: tinc debilitat pels vins mallorquins, però aquest vi queda fora de qualsevol sospita. Primer, vaig tenir notícia d’aquest celler per un Blanc, NouNat, que vaig tastar a Cala Ratjada, molt interessant i del qual en tinc una ampolla que em vigila des del boteller, caurà tard o d’hora; més tard, vaig trobar l’Obac, el seu vi negre de referència, a l’Espai Mallorca i ja en vaig quedar prendat i, aquest estiu, els he trobat tots tres més el seu Rosat Ecològic a la botiga Vínum de Ciutadella. Només puc que cantar-vos meravelles de tot plegat i desitjar-vos que tingueu sort i en trobeu algun. Xalareu de debò. 

La conya que us anunciava a l’inici de l’apunt és que, aprofitant la tirada de la telenovel·la,  Macià Batlle ha aprofitat per llançar al mercat un vi que és diu: Llàgrima de Sang. Això és màrketing i el demés punyetes.

Qui plorarà llàgrimes de sang quan em begui la darrera gota dels vins de Binigrau seré jo. Ni a la Península ni per internet tampoc no els trobo enlloc.
Ara Nounat jo, assedegaré la meva set pel lloc més Obac que trobi i, Rosat o Negre, tornaré Ecològic amb la copa plena, el nas clavat, olorant fort, xarrupant llarg i delint-me.

Salut

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!