El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Ahir era diumenge, vaig regar d’horabaixa, tot temptejant de rentar-li la cara al llorer, té com una ombra, uns fongs negres que l’enfosqueixen. N’hi vaig donar d’aigua…! i també al nisprer, després a les flors petites i als cossiols, cintes, cactus, clívies, frèssies, geranis, roses de te i d’enramada, lantànes, prímules, begònies, i a les bignònies i buguenvíl·lies que vam podar.
Avui , de bon de veres, no vaig de metàfores, avui li han sortit, esveltes , impressionants , al nisprer, unes fulles verticals, blaves i argentades, com alfils, com espelmes de llum, que fan un goig immens, més de vint, a tots els seus ulls… No m’ho podia creure.
També li han sortit botons blancs al llorer, d’un dia per l’altre, amb l’aigua i la llum que s’allarga. Encara veig la llum. Una horabaixa amb promeses.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Conrear amb estimació els nostres
petits paradisos té els premis que Natura escampa tot l’any. Però és quan s’anuncia
la primavera que se’ns dóna més agraïda i prou sàvia per a guanyar-nos per la
vida.
Jo només tinc un balcó, però també està començant a despertar-se. Ja tinc clavellines (dues) i un fum de fulletes noves boniques per tot arreu. Que ja l’hauria d’aver podat la buguenvíl·lia?
Parlant de promeses, ens hem d’organitzar…;-)
és com si ja fos també nostre. Un dels primers dies "de bloc" il·lustrares l’article amb la fotografia esplèndida d’una flor blanca, una magnòlia?, avui un brot humil del llorer amb les fulles brillants. Quin goig llegir el que escrius (descrius, avui) !. Bona nit, i una gran abraçada.
Regar.
De tota manera, les meves plantes actuals (poques) resisteixen. Tenc un garballó de Formentor (autèntic): va néixer a les Cases Velles, allà mateix on en Costa passava els estius. Un pomissó o llavor degué caure dins un test que estava baix del garballó, i va germinar. Fa més de 20 anys que estam junts i no hem tingut cap problema. És molt difícil aferrar un garballó i molt difícil matar-lo, com tu saps. Consider aquest regal el millor que m’han fet mai. La persona que me’l va dur està relacionada amb la família del poeta
Plantes aromàtiques. El moraduix és la més senyora; si el reguen amb aigua de grifó és mor, la trec de la cisterna.
Un roseret de roses blanques, enfiladís, que quan està florit pareix que ha fet una nevada; poden esclatar cents de roses alhora, és espectacular. Són roses petitetes, no pitiminí, però petites. Precioses.
L’heura que vaig sembrar el dia que es va morir na Maria-Mercè Marçal cobreix tota una paret, arriba fins a La Cel·la
Una olivera.
Una llimonera.
Un gessamí.
Te verd, te de deveres.
Verdolaga.
Esparegueres.
Aloe vera (va molt bé per les cremades, és beneït)
Falgueres (diverses)
Clívia
Rododrendron
Sensibiera
Cossiols de fulles, n’hi ha que tenen prop de cent anys
Canyes mallorquines (però la de bambú, me l’ha de dur un amic i no compareix)
Ficus benjamina que dins el corral s’han fet gegantins
Una cicca (no us havia dit que vull palmeres de tots els continents. Cerc pertot una palmera japonesa o xinesa. La cicca és africana, el garballó europeu, el fasser (americà) es va morir. Hem de completar la cosa…
Herba doblerera (mig morta: reflecteix l’estat de les meves finances)
…amb l’aigua -que és vida, i que no ens en manqui mai- i la llum que s’allarga -que és delit, per a retenir sempre. Bona nit.
A casa són a punt d’esclatar tres orquídies que any rera any ho fan ara per febrer.