El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Un calfred tallava la nit seguit d’un fugaç resplendor que entrava horitzontal per les encletxes de la persiana i travessava les cortines i les parpelles. Llavors tot seguit arribava el trò. Et feies un boliquet al llit amb els llençols i les mantes, senties el batec del propi cor, el miular lacerat de les moixes, el combat d’un porticó mal tancat.
Els pensaments circulaven com taques d’oli per un cervell cansat, però il·lusionat. No em venia la són, per mor dels llamps i el petar sec i estrident dels trons, per mor dels projectes i les bones noves. La pluja neu feia taques grosses al terra, esparses, sense geometria, al ritme del vent poderós que les enduia abans de caure. Feia fred.
Veia els rostres i les veus que esperava, organitzava la intendència, com un infant abans d’anar al campament, com na Roser abans d’endinçar-se virtualment als boscos de Tasmània. Pensava en la Vall de Sóller, el mural d’en Barceló a la catedral de Palma, la cala sant Vicenç i el cavall Bernat, Pollença i el Mal Pas…
Les onades de llocs i situacions, de records i d’oblits, van anar teixint un vel que a la fi va esdevenir protector i em vaig adormir, no sé en quin racò de món de la meva illa petita. Ja cap més trò em va distreure del propòsit reparador i he dormit a ple.
Avui m’he despert aviat i he anat a mirar quina cara feia el cel. Un bell espectacle, un mostrari de núvols, un catàleg de colors, núvuls sotmesos al vent, ovals, allargassats, lenticulars, esprimatxats, núvols blanquíssims, visitats pel sol i plens de llum, compactes, acaramullats, núvols negríssims, indecisos d’on anar, núvols grisos com fum, núvols fixos, núvols itinerants, un cel blau que es mostra a bocins amb la certesa de la seva existència.
Vaig a berenar amb en M. que se’n va a la Facultat. Encara estic a casa, la recuperació va lenta, té el seu ritme, talment els núvols, però estic feliç, de cada dia més bé. Aquest cel i les bones noticies fan la resta. El vent mou la capçada dels arbres i em regala un espectacle d’ombres al jardí. Estic als núvols!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tot el de dins es veu clar, quan el silenci és el nostre aliat. Aquí també fa fred, un fred portat pel vent que escombra tots els núvols i ens recorda que encara és hivern. Feliç també em sento que cada dia sigui millor en el camí de la teva recuperació. Una abraçada i fins demà!.
plovia i també em va costar adormir-me, em volava el pensament cap a la teua illa petita…com quan era xicoteta la nit abans d’anar a colònies. Quina emoció!
Què t’ha passat?
Jo ara he fet una pausa (correccions a Viacrucis) per prendre un cafè, he mirat si hi havia res i me’n torn.
Fes el cap viu. La salut és primordial.
Sucs naturals: taronges i poncirs. No te n’oblidis mai.
b7
Aquest matí tot anant al Baix Llobregat, el cel tenia un color blau intens i de lluny es podia veure Montserrat perfectament. Al poble el sol donava una escalforeta que ja em venia al cap les illes i de lluny es veia el mar. Tot un tiralínies i ja hi som.
Victoria:
Hem fet una proposta al Chào ông Viêt Nam de la Roser que t’implica directissimament. Ves-hi corrents i mirat-ho.
Un petonet amb aires (huracanats) del Montseny.
Marga i David
tens correu!
Que t’acabis de posar bona aviat!
—————————————————————–
P.S.: Sort en tenim dels poetes i poetesses que ens mostren la part més bella de tot!
P.S.S.: (Jo quan plou penso que tinc la bugada estesa) ;-D
Estàs a bons núvols, és a dir, cada dia millor. Aviat t’arribarà, amiga, la primavera: la metereològica i la vital. Bona nit.
Si no, quants anys deu fer que ens coneixem? 35?
Em pec tocs per la cara de no haver descobert els teus ulls blaus darrere la cel·lofana de les paraules…
Una abraçada, M
Ara sí: ara truca’m perquè la preocupació per la teva salut ja no és gens virtual.
T’ho dic perquè m’he de posar a fer el jornal tot d’una al Viacrucis, no puc estar tot lo dia entabanada.
Tenc febre, però no molta. Vaig pescar una galipàndria.
x
Desprès de l’ensopegada, nous projectes.
Salut Victòtria.