EL LLAMP
al servei de la nació catalana
ANTONI SOY LES DIU DE L’ALÇADA D’UN CAMPANAR I NO PERMET COMENTARIS ALS SEUS APUNTS
La
«feina feta» a Madrid per ERC ha estat
contra
Catalunya i contra els catalans!
El
senyor Antoni Soy, economista i alcalde d’Argentona per ERC, es
despatxà a gust ahir al seu bloc autista [d’autisme:
polarització
de tot el psiquisme de l’individu cap al seu interior, amb pèrdua
de contacte amb el món circumdant]. Poc que
perdré el temps a discutir-li la seua particular visió
dels encerts de la nefasta política d’ERC (si se’n pot dir
‘política’ a votar sempre a favor de les propostes del Govern
del Regne d’Espanya), però no em puc estar de passar d’això:
«4
-. També ha estat molt important la feina feta a Madrid.
Només el retorn del papers de Salamanca i els avenços
en el català a la Unió Europea ja són un actiu
molt important. Tanmateix, s?han aconseguit moltes altres coses
bàsicament en polítiques socials i en
infraestructures.»
Començaré
pel segon punt que és més fàcil, «s?han
aconseguit moltes altres coses»,
però no diu quines, encara que se n’adona i vol
arreglar-ho amb «bàsicament
en polítiques socials i en infraestructures» sense
assolir-ho, és clar, perquè els d’ERC no han aconseguit
res per a Catalunya en polítiques socials ni en
infraestructures. Reculant una mica abans del punt i seguit ens
trobem amb «els
avenços en el català a la Unió Europea»
que ja prou que sabem que ens equiparen al swahili (llengua per cert
la qual encara no és «europea», però tot
s’esdevindrà…).
Ara,
on el tal senyor m’ha tocat ben bé allò que no sona és
amb aquesta afirmació:
«També
ha estat molt important la feina feta a Madrid. Només
el retorn
dels papers de Salamanca […] ja són un actiu molt
important.»
Com
es pot ser tant mentider? De quin «retorn» parla el Soy?
De les capses de la Generalitat ?una part de les quals encara és
a Madrid? que quan havien d’arribar s’anuncià a bombo i
plateret com la «gran obra de Govern de la consellera Mieras»?,
com el gran «triomf» del «tripartit»…? Per
què ens vol enganyar el senyor Soy fent passar com a «molt
important feina feta a Madrid» la vergonyosa
i indigna acceptació d’una llei del «retorn»
anticatalana i que impedeix que retorni als seus legítims
propietaris un 90 per cent del que ens van robar els militars
espanyols?
On
són els «papers de Salamanca» senyor Soy? Li ho
diré a l’acte: a Salamanca!
Personatges
com aquest, que amaguen l’ou i al damunt volen cobrar, són els
que fan que els catalans fugin dels polítics cames ajudeu-me.
Potser que algú qualificat expliqui a canvi de què ERC
malbaratà la feina d’anys de la Comissió de la Dignitat
i la il·lusió de centenars de milers de parents
d’espoliats. No hi ha ningú qualificat per aquí? En
absència ja ho faig ara mateix: a canvi, per exemple,
d’algunes engrunes més ?uns quants milions d’euros? del
patrimoni d’ERC confiscat pel franquisme.
Expliqui’ns
la veritat, senyor Antoni Soy.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és la primera vegada que el Sr. Soy exhibeix la seva infinita capacitat per a mentir-nos i vendre la moto.
Ho va fer de manera escandalosa quan es debatia el finançament al "nou" estatut, fa poc més d’un any. En aquell moment ho va fer des de l’Avui, en un article que vaig respondre immediatament:
Responsables d’una agonia? No gràcies…
http://www.catalunyaaccio.org/documentacio/articles/A20050818JuanManuelRodriguez.htm
Els del PRC feu riure.
Penso que tot el que els polítics en actiu diguin (digueu?) d’ara endavant caldrà llegir-ho en clau electoral. I ja se sap…
Aquest personatge és un polític que juga al joc de la democràcia burgesa, i sap que la clau de l’èxit és «anar al centre». No s’adreça pas a l’independentisme, sinó a les capes caga-dubtes que oscil·len entre CiU i ERC.
Diu el que pensa que ha de dir: «els de CiU no va fer res en tant de temps, i en canvi nosaltres en dos anys hem portat [alguns] papers de Salamanca, hem dut [una mica de] català a les institucions europees, etcètera». Pensa que tots els decebuts de CiU que el 2003 van votar ERC poden tornar a votar CiU. El pitjor no és el que diu: el pitjor és que tingui raó, que els decebuts abans de CiU i ara d’ERC tornin a votar CiU i ens instal·lin al bonic joc del bipartidisme, que té molt d’èxit als principals països capitalistes (vegeu els EUA, el Regne Unit, Alemanya, el Japó, Rússia, etcètera). Si aquest fos el cas (esperem que no), la independència hauria d’esperar molts anys.
Força, independentistes!
Ningú és perfecte,i jo tinc el nas gros.Aquest és això i l’altre és un d’allò.I jo,encara més,que soc catalanista,o botifler,o massa alt o baixet.I no segueixo el futbol,ja m’he perdut l’ànima per sempre.
I aquest costum que tenim els catalans d’anar a mata-degolla entre nosaltres,com se’n diu?No veig gaire sà i intel.ligent aquest costum.Tampoc m’agrada que per a expressar el que pensem es recorri a fer greuge a d’altres.
"Divide et impera",divideix i venceràs,que encara ho fan servir aquells de ponent que ens tenen el peu al coll.I si tenen por de nosaltres,que en tenen i força,és que els sembla que anem units.I saben que les nostres reivindicacions són justes,al capdavall,cerquem la llibertat,que ens pertoca per naixença."No captem el dret a viure,dret que ni es compra ni es ven.Poble que mereix ser lliure,si no li ho donen,s’ho pren".Només demano que els catalans,sense deixar d’enraonar entre nosaltres -que no xerrar- cerquem el que ens uneix,i deixem de recòrrer a l’insult,que no és sinó mostra de poc civisme.I que es voti a qui cadascú li plagui.O que es faci el partit que aconsegueixi que tot sia normal i que tothom estigui content.Sembla la rondalla "el rector que podia fer ploure".