Ahir
no era un dia massa propici per escriure un article i avui tampoc no ho
serà massa per llegir-lo i fer i respondre comentaris, són dies de
festes familiars per aquells que tenim la sort de poder gaudir dels
nostres, potser tristos per a altres, però sempre dies en els que la
nostra atenció marxa una mica dels afers quotidians. Malgrat tot, no
falto a la meva cita. Això si, amb un article breu i plagiat de
l’actualitat, amb un afegit final, meu, demanant-vos com sempre, la
reflexió per la unitat independentista.

Dimarts d’aquesta setmana podíem llegir al web 3cat24.cat una notícia titulada El Parlament rebutja tramitar la ILP sobre la independència de Catalunya i que diu: La
mesa del Parlament ha rebutjat aquest dimarts per unanimitat la
tramitació d’una Iniciativa Legislativa Popular que demanava promoure
el mes d’abril vinent un referèndum sobre la independència a tot
Catalunya. La iniciativa la van presentar el 14 de desembre passat
l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, i altres membres de la
Coordinadora Nacional de les consultes.

Aquesta notícia és en part incorrecta perquè Carles Mora no va
presentar la ILP tot i que va assistir a la presentació. La ILP la van
signar Anna Arquè, Josep Anton Martinez Llorach i David Vinyals membres
de Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure no tots eren de la Coordinadora
Nacional de les consultes.

Els tres signants van enviar dijous el següent comunicat:

En relació a l’acord pres per la mesa del Parlament pel qual es
refusa la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular per a
convocar un referèndum d’autodeterminació, els seus promotors
manifestem :

  1. El rebuig al projecte de llei se sustenta en l’argument que el
    Parlament no té competències per a convocar un referèndum
    d’autodeterminació.
    Sorprèn que els mateixos partits que en la campanya electoral del 13-D
    van prometre  impulsar-lo al Parlament, diguin ara que no tenen
    competències per fer-ho.
    És competència del Parlament, i només del Parlament, exercir el nostre
    dret a l’Autodeterminació, com ja ha aprovat en dues resolucions.
    En tot cas, el tribunal que dirimeix sobre conflictes competencials és
    el Tribunal Constitucional Espanyol, i la Mesa del Parlament no pot
    atribuir-se les funcions d’aquest tribunal. Fer-ho, és convertir-se, de
    fet, en un òrgan censurador del què es pot o no debatre en un parlament
    democràtic.
  2. El Parlament ha fet una interpretació de la llei de la
    iniciativa legislativa popular que vulnera i deixa sense efecte el dret
    fonamental dels ciutadans a intervenir de forma directa en el procés
    legislatiu, de la manera que és entès en totes les democràcies
    occidentals.
  3. Sembla que els partits polítics no siguin prou valents per a
    impulsar al Parlament un referèndum d’autodeterminació i que s’escudin
    en febles arguments jurídics.

I anunciem, que durant les properes setmanes, presentarem en el
Parlament de Catalunya una ILP que modifiqui la llei de la iniciativa
legislativa popular per tal d’evitar que en un futur s’usin arguments
jurídics formals amb l’objectiu de vulnerar el dret dels ciutadans a
impulsar debats al Parlament sobre la independència de la nostra nació.

Els arguments emprats per la Mesa del Parlament per rebutjar la ILP
són els mateixos que havien fet servir per no admetre a tràmit, al
juny, la ILP que vam presentar Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure,
acompanyats de milers de ciutadans, fa aproximadament set mesos.
Recordeu que el rebuig va enllaçar amb la convocatòria de la Consulta
d’Arenys de Munt.

A mi certament em sorprèn l’excitació d’alguns partits per
participar en la Consulta popular per la independència quan veig el
comportament dels diputats de la Mesa del Parlament. Tot un espectacle
de “coherència” política.

Jo encara hagués entès que els partits polítics representats,
malgrat el que diguin, l’hora de la veritat conservadors i fidels
servidors de l’estat espanyol, haguessin adoptat una sortida per no
saltar-se aquesta constitució que tan respecten i mantenir la dignitat.
Podrien haver trobat una solució per lligar aquest intens afecte
constitucional i la seva defensa de les consultes. Jo podria haver
acceptat que, encadenada amb el rebuig de la Mesa, haguessin fet una
declaració dient que presentaven una iniciativa per tal que el
Parlament aprovés demanar al govern espanyol la convocatòria d’un
referèndum d’autodeterminació. Amb aquesta demanda totalment legal es
podrien haver estalviat la vergonya de mostrar-se només vestits amb la
seva la covardia de no admetre, una vegada més, el que el poble, o una
part molt significativa d’aquest, insistentment està demanant: el
referèndum. Sembla que no recordin que els diputats representen al
poble i no a les direccions dels partits. Voldria, però, deixar ben
clar que em refereixo als aparells dels partits, als diputats que no
fan el que han de fer i no a tots aquells militants que seriosament
treballen per les consultes en els seus municipis i que, potser
equivocats, encara esperen el miracle de la conversió paulina. Cal
diferenciar entre uns i altres.

Els aparells manen, i mentre aquests aparells estiguin jugant amb la
bona fe dels seus militants, mereixen el rebuig unànime de
l’independentisme català.

Davant de tot exigim claredat.

Cal seguir, però, treballant no esperem conversions sobtades, però
si que la força del poble els faci veure que l’única sortida digna és
alinear-se decididament amb l’independentisme unitari. Tenen temps,
però no massa.

A veure si ens entenem d’una vegada, jo, com feu molts, no treballo
pel dret a decidir. Jo treballo per la independència del meu país.

Jo no espero que ningú em digui el que tinc dret a decidir, ja ho
sé. També sé que només amb la força il·legítima del poder de l’estat
espanyol eviten que ho pugui fer i sé que només amb el vot decidit de
l’independentisme podré decidir.

Jo espero que tot el poble, unit, voti independència. Per això demanem a tothom que adopti el lema “Si sumem, guanyem!”.
No només és una frase, és quelcom que hem d’incorporar en el nostre
comportament polític. Ningú podrà dir que aquest lema l’he adoptat ara
com a conseqüència de la Consultes perquè fa mesos que el faig servir.
El 30 de maig va ser quan vaig escriure l’article Si sumem, guanyem!,
cap oportunisme, és una filosofia, però la Consulta és un bon exemple
de com de la Suma de la renúncia partidista o grupal ens porta a
l’èxit. Cap mèrit meu, és el de tots els que s’han sumat a un projecte
comú.

Per això, una vegada més i fent èmfasi en el que intentava explicar la setmana passada a El torró independentista, demano a tothom la unitat de l’independentisme sota el lema “Suma Independència”. Aneu-hi i signeu! Suma Independència és el nostre “SI”. Vols la independència? “SI”.

Demanem a tots els militants, diputats, associats a grups o
entitats, simpatitzants del que sigui, persones sense lligams, que
s’uneixin a aquesta crida al vot unit. Que ningú abandoni res,
simplement que demani la unitat perquè hem de forçar, per una vegada,
la coalició independentista que ens portarà a ser majoria al Parlament
de Catalunya i allà declarar unilateralment la independència. Ara només
cal dir, unim-nos!

No us agafeu a normes inflexibles, a rigideses organitzatives,
accepteu que si treballem units, sense prejudicis, ho aconseguirem.

Lao Tse va dir: La rigidesa està associada a la mort, la flexibilitat està associada a la vida.

Si sumem, guanyem!