El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Els petits plaers de ma vida: La lluna alta i dinar amb les amigues
Anit el cel era una estesa de núvols blancs, com flonjos borrallons de llana, talment un jaç, i la lluna hi jeia indolent i poderosa, coberta per uns altres núvols, més foscos i lleugers, esvaint-se, empesos per una brisa suau, ara mostrant, ara amagant, el seu esguard lluminós.
Així com s’anava alçant, s’obria pas com una gota d’esperit sobre l’aigua, i escampava les boires i els borrallons que es feien enfora, obeint designis més alts.
Totalment nua i rodona, deslliurada ja dels vels i el jaç, s’oferia a la tasca repetida dalt del cel d’il·luminar la nit, per si un cas el dia havia estat fosc, feixuc o prescindible.
En realitat el dia no havia estat ni fosc, ni feixuc, ni prescindible, més aviat al contrari. Vaig dinar amb la B. que se’n va , com us vaig dir, a Tailàndia i és fresca i clara. Ens va mostrar les fotos del Vietnam. També hi eren la M.C, la M.V i la M.B Quantes coses i feines que ara són història han conformat les petites arrugues dels nostres ulls, el baticor, la comunicació, amb i sense paraules, la llibertat d’expressió, la rialla, la fraternal i intensa estimació, l’acord i el desacord raonable.
De les dues i mitja vam estar entaulades fins quasi les set. Després una pluja generosa de gotes grosses ens va acompanyar fins l’autobús amb el sabor del tambor de bacallà amb gírgoles i del cava. Sí, ja sé, ens agrada menjar bé. Visca l’amor que ens hem “currat”, amigues!
De nit el passeig amb en J., el camí pràcticament solitari devora la mar i aquesta lluna que se’ns lliurava generosa, tant si la vols veure com si no. Ella surt sempre. No importa que li facis la gara-gara, ni sacrificis de cap casta , surt i passa, i de nou, amb maternal coratge, fa la seva ronda de nit a la terra…
La tardor va deixar de ser un espai de pèrdua i de temença , per ser un espai d’encontre i de gaubança, un espai d’esperança…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La tardor és la meva estació climàtica preferida, no és un fet tribial ni infantil.M’identifico amb els processos naturals dels dies de tardor: la llum de l’aire, gens agressiva i sensual, i els arbres magnífics!, resisteixen amb dignitat l’avís dels freds.
Primavera d’hivern – Primavera d’estiu.
I tot es Primavera.
(Aqui dalt a muntanya el bosc proclama
-la boira als arbres, la molsa embogida sota el bruc-
que, tambe la tardor, Tot es Primavera).
La Lluna lluu tant si te la mires com si no.
Tant si frueixes com si pateixes.
Tant si vius com si mors.
Poeta cosmogònica.
Un pessic de Lluna,
per no fer tombarelles en la foscor.
La Lluna
com un mirall de materia
estranya
multiplica les mirades.