GRAONS D’ALGUES
De la mar em neix la força:
de l’oratge salat,
de la sentor de peix,
dels petits còdols roms,
de l’arena del temps
que esmicola les hores.
Graons d’algues somortes
conviden els meus peus
a baixar les escales
de relleus desiguals.
Un brau trencar d’onades
m’adoba el pensament,
perpetua esperances
i em convida a tornar.
Llenço ingràvides osques
de paraules inútils
que es desfan amb l’escuma
i m’emporto el poema
de la mar sota el braç
i la mar m’aixopluga.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
i per això deixen de ser eines instrumentals, per a convertir-se en fites transcendentals!
salutacions i un b7,
JCOB
les patges plenes d’algues i dunes.
Ara són plenes de turistes i hotels.