El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Cau amb força la pluja com un estrèpit d’animals que fugen
Cau amb força la pluja com un estrèpit d’animals que fugen a les totes sobre el meu cap, banya la tarda i la casa. Les teules executen la dolça simfonia de l’aigua. Jo em deixo fer, com si ho volia ja de temps, com qui ho espera de forçat, com el lliscar del torrent cap a la mar. M’agrada i ho agraïsc.
Imagino la pluja baixant-me per l’esquena i em restaura les vertebres adolorides i el gust del te calent em duu remors antigues. Ja sé que seria imprudent sortir i me n’estic a contra cor.
Miro per la finestra i veig el cel bastant aclarit, els núvols s’intueixen blancs i tot plegat fa pensar que minvarà.
S’atura, efectivament, l’aiguat. L’asfalt fa reflexes d’atzabeja i llicorella, xarolats i argentats. Olor de terra i gessamí a les pasteres i al jardí. Els cotxes llisquen al carrer de més enfora projectant la llum com serpentines .
Les ferides de l’escorça dels plàtans prenen colors de maragda i topazi, sobtadament s’embelleixen. Tot està inventat. M’afanyo a recordar-ho abans de la poda, llavors només seràn troncs mutilats. A alguns els hi surten brots tendres per tafanejar la vida, com una curiositat, fora tocar, com les il·lusions que ens assetgen.
Escric :
No para de ploure.
Rere la finestra
s’escola l’aigua.
Tremolen les gotes
com carn viva.
Resistència de pegellida
al clarobscur d’un cercle,
minúscul,
per sobreviure.
El seu darrer instant.
S’aferren al vidre
abans de lliscar
i descompassar-se.
Noves gotes
assoleixen
el destí
d’eixir,
resistir
i caure a la fi
a l’abisme,
acomplint un designi.
Bona nit.M’heu ajudat força.M’estic posant millor. He badocat molt, he llegit, i he conversat virtualment amb vosaltres. La gargamella ha descansat. Veurem si s’assosega i no se m’arrenca a tossir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
una molla de pa (remei que falla); el caure de la pluja endolceix el son. Bona nit!.
continuat, amb la força dels infants jugant al patí de l’escola i fent corredisses. Una bona música per a fer venir la son.
davant la toixesa de la nostra existència. Ara mateix, el cel s’ha emplomat i el mestral fa estralls sense importar-hi. O per ventura sí, que importa, que aquesta força imparella ens desemboiri l’estupidesa. I tanmateix costa de no subjugar-se a tanta desprotecció.
Ací avui ha fet sol però el teu escrit m’ha fet recordar la netedat que de vegades porta la pluja. Sembla que ho netege tot, teules, tiges, terra i asfalt, els colors, sense pols lluen més nítids…
I un bon te quan vols recuperar-te fa miracles.
Senyor, Senyor…..Quanta imprudència!
Cal cuidar-se!
Per cert, la foto em sona a paìs veí.
Àpa, a fer bondat
Confiem en que aquesta pluja ajudi a netejar els carrers, la política i les consciènciés.
La pluja, si no fa mal, acostuma a ser un bon auguri. Els transits, però, poden ser difícils.
Bon dia, desitjo que estiguis millor. Per la meva part segueixo molt enfeinat i no em puc connectar gaire al vilaweb. Una forta abraçada!