Són les eleccions nacionals i escolto amb vergonya els mitings del PSC íntegrament PSOE, cada dia protagonitzats per un socialista espnyol, ahir Jauregui, avui Rubalcaba, demà Rodrígez Z., Rosa Aguilar… Discursos espanyols que aixequen aplaudiments per al Govern espanyol i que subratllen emfàticament la unitat espanyola quan PSC-Montilla-PSOE adverteixen contra l’independentisme d’en Mas, el pinyol independentista de CiU i la possibilitat d’un acord CiU-ERC. És l’altre rostre del PP.
I mentre, els partits catalans es desacrediten entre ells, intentant esgarrapar vots uns dels altres. I són les eleccions nacionals.
Sabem qui som uns i qui són els altres?. Li queda a la política catalana un espai, per petit que sigui, per al record ?…
Hi hagueren consultes a molts municipis, hi hagué una gran explosió de desig d’independència al carrer i als cors, diguérem que havia acabat una època i en començava una altra. Els partits espanyols sentiren por, el que veieren i escoltaren no era una amenaça, era un objectiu.
Què ha passat?, han estat els primers freds de la tardor que han refredat aquell grau d’ebullició?… No hem de començar el nou camí?, uns volem caminar-hi ràpid, d’altres creuen que cal caminar més lentament; però tots hi volem anar i els que ho facin amb passa ferma hauran de tenir la voluntat d’empényer els qui avancen a poc a poc.
Tots els polítics i politòlegs ho afirmen: aquestes eleccions no són com les altres, són les que han d’iniciar la nova història. Tenen raó. Els partits espanyols volen la Catalunya espanyola, els partits nacionalistes catalans, CDC, ERC, SI, Reagrupament, volen la Catalunya independent, arribant-hi amb diferents velocitats, cert, però tots amb la voluntat d’arribar-hi.
Les eleccions ens posen a prova, posen a prova la societat catalana que amb el seu vot indicarà el rumb i posen a prova els dirigents políitcs que l’han d’interpretar lleialment i sense corrompre’l.
No ens esgarrapem, no som enemics, som els nostres únics amics. Fem pedagogia. Fem Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un cop d’estat de les formacions amb representació al parlament i els seus amics del grupo Godó. Un cop d’estat que, com tots els cops d’estat, s’ha bassat en el silenci institucional i la mentida institucionalitzada. La vergonya nacional protagonitzada principalment per CiU/Grupo Godó i recolzada vergonyantment per ERC, no permetent dues formacions amb opcions d’obtenir representans al parlament a sortir als mitjans.
Dues formacions que tenen tot el dret (com totes) a ser escoltades pel majoritari votant illetrat en política, però en aquest cas encara més, perquè són formacions liderades en gran part per ex-dirigents d’altres partits polítics. Són, per tant, escisions. Com ho eren ICV i IU quan van presentar-se separades i llavors si que se’ls va donar covertura.
Què ha passat? Ha passat el mateix que passava fa 40 anys. Que el regimen no informa del que passa al carrer. El régimen silencia els milers de persones que CADA DIA des de fa més de cinc mesos omplen els mítings de Solidaritat i Reagrupament.
I vosté, estimadíssima Carme Laura, forma part d’aquest Regim.