Un calfred ha traspassat l’ànima socialista.
I si la veu del nacionalisme català se sent amb força a Europa?, i si les eleccions europees es desenvolupen a Catalunya amb accent nacionalista?… aquesta és la preocupació del PSC, com podrien contrarrestar Zaragoza i el seu equip que una il·lusió nova i temuda creixés a Catalunya?, com podrien evitar que la societat catalana mirés a Europa i no a Espanya com a receptora de necessitats, ambicions i esperances?, com fer un discurs electoral amb la fotografia d’Obiols i no la de Rodríguez Z.?, com parlar de Catalunya i Europa sense passar per Espanya?…
Quina estratègia ha d’adoptar, es pregunta perplex el PSC, davant d’un discurs nou europeu de CDC i ERC?, ni les paraules de Duran, ni les de Guardans els serveix de liniment per alleugerar el seu desassossec.
El PSC sap que les eleccions europees són l’avant-match de les nacionals, si el resultat que obtingui CiU és significatiu provarà l’èxit de l’aposta sobiranista d’un nou Artur Mas i de la CDC del segle XXI i reforçarà el nacionalisme en el seu conjunt. És aquesta la temença no confessada expícitament d’Obiols i el perquè de les seves paraules:
Obiols demana a Tremosa i Junqueres “unitat” amb els diputats catalans a Europa, però no ofereix que el PSC formi part de la unitat dels diputats nacionalistes.
Diu que no s’ha de caure en la “retòrica i gesticulació” que òbviament identifica amb la defensa dels drets nacionals i aquests amb “reivindicacions identitàries” que produeixen “diferenciació i confrontació amb els altres”. Amb “els altres”?, qui són els altres?, els espanyols, els alemanys, els francesos, els txecs…?, evidentment els espanyols, perquè per als socialistes actuar com a catalans és retòrica identitària i la identitat és perversa… La identitat espanyola és perversa per a un espanyol ?, ho és la identitat francesa per a un diputat francès?, no pas, llavors …
El que ha fet Obiols és declarar les seves pors i explicar quina serà l’estratègia electoral socialista: presentar Tremosa i Junqueres com enemics o contraris d’Europa pel seu no al projecte de constitució, els acusarà d’haver cregut el mateix que la major part de votants francesos i holandesos. És una pobre estratègia, tan pobre i mísera com afirmar que reclamar amb “energia” l’ús del català a les institucions europees concita catalanofòbia a Europa, que cal fer-ho amb “intel·ligència”, com si “energia” i “intel·ligència” fossin conceptes incompatibles, oblidant que aquesta pràctica socialista, comandada per ell mateix, ha estat durant molts anys i fins ara un decebedor fracàs.
El temor al nacionalisme polític català ha estat una constant a la història del PSC, fa un any Obiols n’alertà el partit . La “causa comuna” i “el catalanisme social” en volen ser l’antídot. En parlarem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola: voldria fer un desmentit a l’afirmació que avantposo energia i intel.ligència. Són termes absolutament complementaris i en les meves declaracions a l’ACN faig fer-ho constar així: estan registrades en vídeo. Altra cosa és cem, com per desgràcia és freqüent, hagin estat miserablement manipulades.
He manifestat també públicament el meu respecte per Tremosa i Junqueres. Però li haig de dir que estic inquiet per la manifestació dels independentistes a Brussel·les. Tot respectant-la, em temo que no servirà per fer avançar la causa catalana a Europa, sinó al contrari. Espero que se’m respecti l’opinió. D’altra banda, he llegit declaracions de Tremosa que van en el mateix sentit. Assistirà el senyor Tremosa a la manifestació? Ho respectaré, si finalment ho fa, com espero que se’m respecti pel fet de no anar-hi. A Europa hi hem de ser amb unitat, energia, intel·ligència i tenacitat, no amb confrontacions i divisions. I sobretoti respectant la realitat plural del nostre poble, defensant les nostres Institucions nacionals i els nostres representants democràtics, elegits pel poble. Cordialment.
Llegeixo avui a Directe!cat el següent: “El cap de llista de Convergència i Unió a les pròximes eleccions europees, Ramon Tremosa, ha declarat al programa ‘El cafè de la República’ de Catalunya Ràdio que Brussel•les no és el lloc més adequat per defensar la sobirania de Catalunya”.
Carme-Laura Gil diu que “per als socialistes actuar com a catalans és retòrica identitària i la identitat és perversa… “. Perversa, ni més ni menys! Aquest tipus de demagògia faria petar de riure si no fós tan suada. Tan pocs arguments tenen els convergents? Per què no n’inventen algun de nou? Encara que només sigui per variar…