L’abstenció electoral s’ha instal·lat de manera duradora al nostre país. Som els catalans ciutadans indiferents que creiem que allò col·lectiu no ens concerneix, que duts per l’individualisme apàtrida refusem construir comunitat. ¿ Som homes i dones fills i filles d’un cosmopolitisme occidentalitzat, barat i superficial, ens creiem superiors, interessants, persones de disseny amb copyright aliè?, o no creiem ni en la Unió Europea ni en el seu Parlament ni en els polítics ni en la política?…
No volem recordar que “polític” significa “ciutadà” i que amb aquesta condició tots som polítics, tots “fem” política, preferim creure que el país i la Política no és cosa nostra i ens abstenim en la guia dels afers públics i del futur col·lectiu.
Europa ha perdut, fa molt de temps, el seu alè vivificador; és ,als nostres ulls, només geografia i unió econòmica. Caldrà replantejar Europa, redefinir el significat d’Unió i recordar, sense laments, que Monnet, el constructor de la comunitat europea, propugnava que s’havia de començar a construir Europa per la cultura i no per l’economia. I ara és l’economia justament la que deslliga la societat . I també l’individualisme ,disgregador de somnis col·lectius.
Així es comporta Catalunya.
Creiem ser cosmopolites occidentals i que la política i els polítics són quelcom “retro”. No ens adonem que vivim un conflicte, no volem saber què som ni volem reflexionar sobre què volem ser, no creiem que perquè som catalans som europeus, preferim mirar enrera, mirar Espanya.
No culpo els polítics de la manca d’interès social, però també en són responsables i haurien de sentir una mena de recança i inseguretat que els ha d’obligar a reflexionar sobre el seu paper en la imparable atonia política del país convertida en una mena d’espiral del silenci electoral.
Més enllà de l’abstenció, però sentint-ne l’ombra, cal ressaltar que tots els grups polítics, excepte CiU, han perdut vots però també que els electors catalans han donat als partits espanyols ell 53,9% del total dels seus vots. CiU n’ha estat guanyadora, però ERC ha perdut vots. Cal més esforç, més pedagogia, més coratge i audàcia i millor exemple i coherència, per tal que, en tots els àmbits, la societat catalana posi la seva confiança en els partits catalans.
Ahir, per vergonya nostra i també per a estímul, la Catalunya europea supedità els seus interessos als d’Espanya. El rei Jaume ens diria, “Vergonya, catalans, vergonya!”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En aquesta campanya m’he sentit insultat. M’han considerat com un estúpid. Insults, mitges veritats, simplificacions, bipartidismes…
Els resultats són els que són. Ara tothom dirà que hem d’analitzar l’alta abstenció i el vot en blanc. Ningú ho farà.
I ara, com si fos el més normal, els socialistes votaran com a president de la CE a un Barroso dretà quan ens han dit que era el culpable de la crisi. Ara, amb tota la barra, el PSC votarà l’horrible Vidal-Quadras com a Vicepresident del PE després d’haver-nos espantat amb el seu clatell.
Ens prenen per estúpids i jo, malgrat tot, vaig anar votar. M’he de repetir moltes vegades que s’ha d’exercir aquest dret-deure.
Ànims Tremosa! Ànims Junqueras.
Crec modestament que no és per Europa que la gent s’absté. Segons l’úiltim informe del centre d’estudis d’opinió (CEO), el percentatge de desafecció dels ciutadans catalans ja arriba al 75%. Per tant, aquesta dada tindria que ser l’abstenció real, i no el 63%, oficial de les dades de les eleccions d’ahir. Això entenc que implica que hi ha un 12% de ciutadans catalans que ahir van anar a votar sense cap mena de ganes ni interès.
El tema es preocupant pq tot indica que amb la sentència de l’estatut i el finançament tot empiotjararà.
Crec que els abstencioniste majoritariament creuen en el sistema democratic actual però no creuen en aquest règim dels partits polítics que només pensen en el tacticisme.
Vergonya -si en tinguessin, que no és el cas- la dels que prendran possessió d’escó i menjadora amb menys del 38% de ciutadans que han votat.
El rei en Jaume no se que diria avui, però em penso que faria com jo: ja us ho fareu, no soc de la vostra tropa, vaig a conquerir altres somnis amb nova falç.
Puc entendre perfectament l’actitud abstencionista dels ciutadans espanyols que tenen unes alternatives tan bipolaritzades i amb dos candidtas, els partits dels quals fan de tot, menys honorar la política.
Però
Aquesta societat està malalta, un percetatge importantíssim de catalans es passen el dia despotricant dels polítics, i el dia que dos partits (CiU, ERC) aposten per dues persones brillants i ben prepadades que no són polítics (professionals) també es queden a casa.
Contradicció ?
Aquesta societat està molt desballestada.
Per cert aquest article teu Carme el trobo brillant.
A mi el que m’amoïna no es que hi hagi abstenció en unes eleccions, el preocupant es que molta gent tingui tant desinterès per la majoria de coses, fins hi tot els propis fills, quanta “abstenció” hi ha cada vegada que des d’una escola convoquen una reunió de pares ??
Crec que la política és condició humana i que ningú pot, moralment, abstenir-se de votar; però em sembla que estaria bé plantejar-se, d’una vegada, les llistes obertes. Suposo que el millor seria começar a aplicar el sistema en les municipals, que en ser les que es decideixen amb persones més properes i conegudes foren les més adients per un assaig d’aquesta mena. Està molt bé presentar candidats independents -és un pas- però no n’hi ha prou: ningú és independent -i, sobretot, ningú l’hi considera- des d’el moment en què va en una determinada llista; no ens enganyem.
Crec que penseu en clau política.
Ells polítics professionals, són un menyspreu a la ciutadania.
Fan lleis electorals, que són una mofa a la democràcia.
Propugnen la llei de partits, el vestit a mida pels PP-PSOE i els demés no tenen accés al parlament.
resultat :
6 de 10 s’abstenen,
dels altres 3, 1 voten al candidat
i l’altre en blanc o nul.