El que jo voldria que passés a les eleccions de l’u de novembre, seria que ningú guanyés, un empat tècnic entre PSC i CIU.
ERC, no baixés gaire, però mantenint al voltant dels 20 diputats/es.
ICV, no ho sé, pot perdra un diputat o guanyar un.
PP, hauria de baixar i bastant.
Montilla o Mas, doncs ja s’ho faran, tots junts, dos anys per en Montilla i dos anys per en Mas, això sí governant juntets, baix l’atenta mirada de Zapatero.
La sociovergència, seria ideal per ERC. Jo d’ells aniria a la oposició tranquil·lament. Cremar-se per cremar-se que es cremin tots sols. Hi ha quatre anys pel davant (si duren) per a mobilitzar un poble, pel futur independent i lliure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí. La sòciovergència farà content en Mas, que tindrà la presidència (no els sembla preocupar gaire el cost polític), en Montilla, que mantindrà el PSC a la poltrona del poder tot i el que ha passat, i ERC que serà l’únic referent catalanista i progressista i quan la bomba de rellotgeria CiU-PSC esclati malgrat o gràcies a l’escandalós suport mediàtic que l’intentarà mantenir a tota cosa…ERC tindrà oportunitat de fer valer una veu molt més forta. ERC…paciència!
Comparat amb això, un Tripartit 2 no és viable: una cosa era el catalanisme federalista de Maragall i l’altra unes bases baixllobregatines que fan seu allò del "antes derechona que rota" i pactarien abans amb CiU o PP que ERC, i evidentment les bases d’ERC ho saben i ho comparteixen.
I un pacte CiU-ERC, que això sí, m’encantaria dedicar-li al Losantos (tan criticar i mira quina era l’alternativa als teus nacional-socialistas jeje) i al ZP (goita, resulta que els de CiU no s’aparellen amb la meva fadrineta, compleixen tan poc la paraula com jo…) bé, seria un pacte prematur al meu entendre.
Aquí les úniques formacions compatibles són PSOE Català+Boadella i UDC+PP, la resta ja poden posar-se a negociar i així estarem un temps divertits.