El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Volia parlar del dia 22 de desembre, dia de l’amor universal, un orgasme de tota la terra, un batec singular, el cor del món estremit i sincronitzat per a una bona causa, com antídot de la violència i les males vibracions. Però he de parlar de mort.
Ha passat a Ronda, província de Màlaga. Ell té 58 anys. Ella en tenia 44. Es va enamorar jove i bonica. Ella creia que la tindria com una reina, que la protegiria com un pare. Van tenir tres fills: dues filles de 19 i 16 anys, i un nin de 13. Van tenir nits suaus i estremides, de petons i carícies, d’orgasmes. En van tenir d’altres d’insomnis, de xàfecs, de bregues, de descontrol i pallisses. El dia 5 de desembre li van aixecar l’ordre d’allunyament. S’ha torbat ben poc a matar. Diuen que estava alcoholitzat. Això no és un atenuant. Hi ha gent que beu i plora desconsoladament i se sent insignificant , d’altre que dorm fins l’endemà. Els que assassinen, ho duen molt endins, premeditat.
Sento la ferum del conyac, maleït siga, i l’olor de la sang roja sorgint d’un cos innocent. L’ha apunyalat, davant dels seus fills, impunement, amb covardia, amb prepotència. I ho ha fet perquè està mal educat, perquè no ha après mai a autocontrolar-se, perquè està avesat a descarregar damunt els innocents i els febles tota la seva frustració, perquè té permís per matar. No ho hem de permetre.
Qui rescabalarà als fills el seu dol i la seva pèrdua? Com podran estimar les filles un altre home? com podrà el fill confegir una identitat masculina lliure i sana? Això és una lacra. El que cal és prevenció. A mi m’entristeix profundament i m’estremeix. És la mena de coses que un ésser humà no s’hauria de permetre mai: matar la mare dels propis fills, la dona que l’ha estimat i ha compartit el goig més gran.
Dia 22 de desembre, una altra dona morta. Fa fred i por!
Cada vegada em trasbalsa amb la mateixa intensitat, un any i un altre, una dona i un altra.Cada fill maltractat a qui li han arrabassat la mare. Cada segon de vida perduda. Res em consola.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Podria escriure un llibre amb tinta de llàgrimes.
Amèn.
Ho sent pregonament, Victòria.
Dels mascles lleixos i feixuts, que solament saben intoxicar-se amb l’alcohol que crema les vitamines de la sang o altre mena de verí i a més a més mal alimentats per llur dones, i no responen davant les accions violentes que provoca un organisme intoxicat o mal avingut.
Em sap tant de greu com a tu.
Salut i pau aquests dies amb els teus!
Una abraçada