Club 7 Cinema

La pel·lícula del cineasta francès Olivier Dahan, Gràcia de Monaco, inaugurarà la 67a edició del Festival de Canes, segons que acaba d’anunciar l’organització del certamen. Serà l’estrena mundial del film, que tindrà lloc el dimecres 14 de maig de 2014, al Gran Teatre Lumière del Palau dels Festivals, en la projecció —fora de competició— de la Gala Inaugural del Festival, prenent el relleu a El gran Gatsby, de Baz Luhrmann, que ho féu l’any passat.

Algunes dades d’aquest film:  Gràcia de Mònaco (Grace de Monaco | Grace of Monaco). Direcció: Olivier DAHAN. Guió: Arash Amel. Producció nord-americano-belgo-italiano-helvètico-francesa. Amb Nicole Kidman (Gràcia de Mònaco), Tim Roth (príncep Rainier III), Milo Ventimiglia (Rupert Allan), Paz Vega (Maria Callas), Robert Lindsay (Aristòtil Onassis), Roger Ashton-Griffiths (Alfred Hitchcock). Any 1962, Grace Kelly, de 32 anys en fa sis que és casada amb el príncep Rainier III, de Mònaco, petit país que travessa una crisi política i financera amb la França de Charles De Gaulle. Vendes internacionals: Lotus Entertainment*. Distribuïdores: Gaumont | The Weinstein Company* | Lucky Red*. Més informació:  Imdb (ang) | Comme Au Cinema (fr) | Director: Olivier Dahan (La vie en rose)

FOTO © Gaumont Un cartell del film

---

El 5 de març de l’any passat, ja ens fèiem ressó del rumor segons el qual aquest film aniria a Canes. No va ser a la 66a edició, però ha acabat anant-hi seleccionat a la 67a. I és que ho té tot (potser el que li falta “a priori” és cap mena d’interès artístic); però va sobre una estrella del cinema, esdevinguda princesa i mite descomunal per a la premsa rosa i els seus lectors, va ser ran del Festival de Canes de 1955 que Grace Kelly es va atansar al Palau de Mònaco i conegué el príncep Rainier, a Canes i als encontorns va rodar pràcticament l’últim seu gran títol —To Catch a Thief, d’Alfred Hitchcock, amb Cary Grant—; una actriu del Holywwod actual —Nicole Kidman, molt “amiga” del Festival— ha assumit el rol de la Gràcia de Mònaco, es tracta del nou gran repte del director Olivier Dahan després d’haver-la fet grossa a ambdós costat de l’Atlàntic amb el biopic d’Edith Piaf, La vie en rose (2007) i… —potser el més important cara a la promoció internacional del film— es torna a comptar amb el suport dels germans Weinstein al mercat americà —cosa que vol dir aposta gairebé garantida a la temporada d’Oscar de l’any que ve—…. La simbiosi glamur-estrellat-“qualité”-Canes-fama-popularitat està pràcticament servida. I això també és Canes; és sobretot el costat més aparatós i cridaner, és el Canes dels paparazzi i de les càmeres, de la “montée des marches”… Cal esperar, doncs, que aquest film-embolcall desfogui bona part de les expectatives d’aquest vessant festivaler i bona part de la resta de contingut del certamen sadolli les dels cinèfils més exigents.