Club 7 Cinema

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Win Win (Win Win | Win win. Ganamos todos | Les Winners), de Tom McCarthy:

El cinema independent canònic tracta temes fonamentals en l’imaginari nord-americà com l’autosuperació o la solidaritat, però de vegades no sap donar-hi suficient entitat dramàtica. És el cas d’aquesta previsible faula, que evita ficar-se en terrenys pantanosos quan la mateixa trama ho demana a crits. Queda, això sí, un eficaç retrat de la vida als suburbis (Win Win. Ganamos todos, Sergi Sánchez, Ara · Time Out Cultura i Time Out Barcelona)

(..) Tom McCarthy s’afegeix al cinema que reflecteix d’alguna manera la crisi econòmica actual i la seva inquietant absència de futur (..) Paul Giamatti, gran histrió que regna en una pel·lícula una mica inflada (El gran histrió Giamatti —sense enllaç—, Lluís Bonet, La Vanguardia Cat, 08.07.2011)

(..) només persegueix una resolució pulcra i d’allò més simple: les dificultats es resolen amb un mínim de patiment per a tots els involucrats, perquè en lloc d’abordar sense manies la duplicitat de Mike (Paul Giamatti) i de dotar el seu comportament de conseqüències merescudament desagradables, McCarthy deforma el seu escenari per a convertir-lo en una història purament reconfortant (Jaquetisme estètic —sense enllaç—, Nando Salvà, El Periódico, 01.07.2011)

(..) és sobretot una pel·lícula de personatges, en què tot (posada en escena, il·luminació, música…) es posa al servei de la història. Explicada amb una narrativa convencional, si es vol, defugint el risc i la innovació. Però una bona història, similar a altres que ja hem sentit, però que ve molt de gust que t’expliquin de tant en tant (La lluita de la vida , Bernat Salvà / Fox, Avui+ElPunt · Sortim)

***

FOTO © Fox Win Win, de Tom McCarthy

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!