Club 7 Cinema

L’apropament a la relació entre l’art, el procés creatiu, i la bogeria i/o el patiment és un camp ple de mines, diu Eulàlia Iglesias a propòsit de The Devil and Daniel Johnston (revista BENZINA, núm. 9, novembre de 2006). Els documentals sobre personatges concrets tenen un perill: si no ens interessa el senyor en qüestió, difícilment ens enganxaran, afegeix Carlos Losilla, en la seva crítica (AVUI, 15 d’octubre de 2006) d’aquest film, sobre Daniel Johnston, cantautor, artista genial i maníac-depressiu, amb vida i obra marcades per les entrades i sortides de centres psiquiàtrics.

(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l’article")

"Daniel, el fantasma amigable" és el títol de la crítica  sobre The Devil and Daniel Johnston en què Eulàlia Iglesias (BENZINA, núm.9) remarca el mèrit que, en aquest documental, s’hi hagi esquivat els tòpics, els apriorismes i els llocs costums que solen minar les pel·lícules que volen lligar l’art, el procés creatiu i la bogeria i/o patiment de l’artista. D’entrada, Iglesias parla dels tòpics, tot formulant la pregunta de si un artista és més genial per no tocar-hi, i esmenta els apriorismes superficials amb què se sol barrejar la vida privada d’un artista i el valor de la seva obra. Coneixedora de la biografia i de la trajectòria creativa de Daniel Johnston, la crítica barcelonina en fa un resum molt concís, que ens permet copsar fins a quin punt, efectivament, la vida i circumstàncies de Johnston són carn de pel·lícula. És aleshores que ella constata i remarca que, malgrat tot, el director Jeff Feuerzeig ha esquivat tots aquells perills i ha construït una mirada cap a l’artista turmentat (..) que no és ni  (des)mitificadora, ni paternalista, ni unidireccional, que parteix del respecte tant per l’ésser humà com per l’artista. La conclusió d’Eulàlia Iglesias és, doncs, que estem davant d’un film recomanable, que acosta la figura de Daniel Johnston tant als seus fans (..) com a aquells que abans de veure el film no el coneixien.

Val la pena de llegir la crítica sencera, amb les informacions, descripcions i reflexions que hi aporta Eulàlia Iglesias. La trobarem (recordem-ho) a la revista BENZINA (Núm. 9, novembre de 2006)

En canvi, Carlos Losilla (AVUI, 15 d’octubre de 2006) opina que The Devil and Daniel Johnston apassionarà els admiradors del músic, i fins i tot els aficionats a un determinat "underground"; la resta es quedarà amb la sensació que els han explicat un cas particular sense més trascendència. A la seva crítica titulada "Una esquizofrènia massa correcta", Losilla considera que aquest és un documental clàssic i sense sorpresa, que fa el clàssic repàs de la vida i miracles de l’artista maleït. Reconeix la força narrativa del cineasta que fa entretinguda i fàcil de veure, la pel·lícula; però li qüestiona en què aquesta fluïdesa transforma el cas esgarrifós de Johnston.

Podem llegir l’opinió de Carlos Losilla (contrastadament diferenciada a la d’Eulàlia Iglesias), clicant aquí: feuerzeig / losilla (un cop al web de l’AVUI: Hemeroteca > 2006 > Octubre > 15 )

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!