Club 7 Cinema

Recupero feina endarrerida en aquest blog, amb la lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula L’arbre (The Tree | El árbol | L’albero), de Julie Bertuccelli:

(..) ambientada en una zona rural perduda d’Austràlia, barreja el drama familiar realista amb elements que s’acosten al fantàstic, catalitzats per la metafòrica presència d’un arbre (..) Basat en una popular novel·la de Judy Pascoe, la pel·lícula pren el punt de vista de la mare per narrar una història realista que flirteja amb el sobrenatural sense acabar de traspassar la línia, que utilitza la força primitiva de la natura, molt present a la zona d’Austràlia on s’ha rodat, com a reflex dels sentiments humans (L’arbre de la mort (Bernat Salvà/Golem, Avui+El Punt)

Encara que previsible en moltes coses, “El árbol” és una d’aquestes històries que t’agafen per la seva senzillesa i la seva bellesa (..) Una de les primeres imatges del film ens deixa veure una gran casa circulant per una carretera petita. És una casa sense arrels. Però el curiós és que aquesta imatge va en contra de la idea d’arrelament total que representa el gran arbre que protegeix la casa, símbol de la permanència (El árbol (Núria Vidal, Ara · Time Out Cultura i Time Out Barcelona)

Per mi, “L’arbre” parla, més que de l’absència del pare, del procés de reconstrucció d’una família després de la pèrdua traumàtica d’algú. I ho fa des d’un punt de vista femení (Charlotte Gainsbourg: “Busco experiències diferents, extremes” (Bernat Salvà, Avui+ElPunt)

***

FOTO © Le Pacte L’arbre, de Julie Bertuccelli

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!