Club 7 Cinema

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula La versió de Barney (Barney’s Version | El mundo según Barney | La versione di Barney), de Richard J. Lewis.

Moments claus, els de la vida de Barney, que poc difereixen dels moments i records que marquen les existència de la majoria de persones: el primer amor, la pèrdua del millor amic, la mort del pare, els triomfs i fracassos professionals, casaments, naixements, funerals… I records, molts records que són la base d’aquesta pel·lícula que combina eficaçment un tipus d’humor absurd i tancat tan característic dels jueus amb la raresa que sovint defineix la mirada al món dels cineastes canadencs (El món d’un home corrent, Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor)

(..) això és tota la pellícula, la versió que dóna el protagonista del món en general i del seu propi món en particular (..) Barney, i amb ell Giamatti, resulta una personalitat homèrica que ho aglutina i ho domina tot. Fins i tot quan el seu món es descompon i l’Alzheimer ataca, la seva presència, i també la seva arrogància, resulten brutals, carismàtiques (Un caos controlat —amb enllaç de pagament—, Quim Casas, El Periódico · iCult, 18.03.2011)

El problema no és sentir empatia per un miserable o per un perdedor (..) El problema és que Richard J. Lewis no sap anar més enllà dels límits morals del seu antiheroi, llisca sobre la seva pell sense fer-nos comprendre els matisos que el fan fascinant o seductor, i per això mai no entenem, per exemple, quin és el seu atractiu per a les dones, o què l’ha convertit en un reeixit productor televisiu (El mundo según Barney, Sergi Sánchez, Ara · Time Out Cultura i Time Out Barcelona)

Richard J. Lewis és incapaç de donar entitat als amors desgraciats, la vida frustrada i el turment existencial del personatge (massa típicament jueu, d’altra banda), i encara menys de navegar entre la tragèdia d’una vida absurda i el seu costat còmic o irònic. «El mundo según Barney», a partir d’aquest col·lapse narratiu, fa voltes i voltes sobre si mateixa sense arribar mai enlloc i oferint-nos el que esperàvem i res més (Impotència creativa, Carlos Losilla, Avui+ElPunt) 

FOTO Rosamund Pike i Paul Giamatti, a La versió de Barney, de Richard J. Lewis

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!