Club 7 Cinema

Recupero feina endarrerida en aquest blog, amb la lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Howl (Howl | Howl, la voz de una generación | Urlo), de Rob Epstein i Jeffrey Friedman:

(..) pel·lícula atípica, de vegades sorprenent, no per atzar produïda per Gus van Sant i dirigida pels dos responsables d’aquella agradable raresa anomenada “El cel·lulloide ocult” -1995-. (..) utilitza les eines del documental però en forma de ficció, per aconseguir un efecte a mig camí entre la reconstrucció de l’estètica d’una època –excel·lent fotografia del gran Ed Lachman– i el teatre èpic brechtià (Howl, Carlos Losilla, Ara · Time Out Cultura i Time Out Barcelona) 

Allò que interessa Epstein i Friedman (..) és un moment molt concret de la vida del poeta i de quina manera, a partir d’aquest moment, es poden dir algunes coses sobre la impenetrabilitat dels personatges públics i la impossibilitat, tant del documental com de la ficció, de retratar-los (..) La pel·lícula biogràfica d’un poema, no d’un poeta (Un poema recreat, Carlos Losilla, Avui+ElPunt) 

(..) aporta poques coses noves a la realitat i a la mitologia beat. Recrea amb discreció el que ja sabem (Udol d’una generació —amb enllaç de pagament—, Quim Casas, El Periódico· iCult, 25.03.2011)

***

FOTO Howl, de Rob Epstein i Jeffrey Friedman

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!