Club 7 Cinema

Per Imma Merino (El Punt, 20.05.2006), Fast Food Nation projecta una mirada crítica cap els EUA a partir de la cadena de producció d?una marca d?hamburgueses (..) i aquesta cadena tant li permet mostrar un executiu com la immigrant mexicana que, a l?escorxador, s?adona que el somni que va dur-la a travessar la frontera s?ha convertit en un malson. La mirada cap a l?un i l?altre és diferent i dóna la mesura del punt de vista moral del cineasta: amb els més explotats, no hi ha sàtira, ni tan sols ironia. Remarco especialment l’esment al "punt de vista moral" de Linklater, perquè em sembla una aportació crítica interessant. Aquest text, podem llegir-lo al paràgraf final de la crònica dImma Merino sobre la jornada de Canes en què es presentà el film (clicant aquí: Fast Food Nation · Merino · El Punt)

Quim Casas (núm. 41 d’ Èxit, suplement d’ El Periódico, setmana del 12 al 18 de juliol de 2007) considera que a Linklater no li falta estil (..), que simplement varia segons les necessitats, i remarca que canviar de registre segons el tema tractat és d’allò més lícit, de manera que atorga a Linklater l’estatus d’autor, per bé que no pas un autor tancat en un món propi sobre el qual dóna voltes i més voltes a cada nova pel·lícula, com Bergman o Lynch. Centrant-se ja en Fast Food Nation, opina que es tracta d’ un film de tesi recobert de comèdia negra, que s’assembla en la part inicial a les últimes pel·lícules de John Sayles. I fa notar que compta amb la música de "Friends of Dean Martínez"; la coproducció de Malcolm McLaren, l’home que va fer famosos els Sex Pistols i va comercialitzar el punk, i que hi desfilen cares de l’ala esquerra de Hollywood. Finalment, Casas valora que, a diferència dels films estrictament polítics, no necessita consignes ni manifestos -com passava a "Super Size Me"- i això s’agraeix, diu. La crítica sencera de Quim Casas podem llegir-la a la pàgina 33 del núm. 41 d’ Èxit, suplement d’ El Periódico, setmana del 12 al 18 de juliol de 2007, publicació en la qual trobem igualment  (pàgina 32) l’ article d’ Idoya Noain "Excrements carnis", sobre la pel·lícula.

Figues d’un altre paner són les crítiques d’ Àngel Quintana (El Punt) i Carlos Losilla (Avui): maniqueista apologia de l’hamburguesa picolada, a costa del bistec de Babel. Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article"

Foto: Fast Food Nation

Escriu Carlos Losilla (Avui, 13.07.2007): basat en el best-seller d’Eric Schlosser sobre la indústria del menjar ràpid als EUA (..) aquest assaig de divulgació no ha donat lloc a un documental, com era d’esperar, sinó a una pel·lícula de ficció que s’inspira en l’estructura dels relats de "vides creuades" per tal de proposar un mosaic enlluernador sobre la situació moral de tot un país. Estic totalment d’acord amb l’apreciació que Linklater conforma un "mosaic (..) sobre la situació moral de tot un país"; però d’ enlluernador, no me’n sembla pas gaire, més aviat al contrari. Seguim , però, que surt Babel: Fast Food Nation -diu- se situa als antípodes de pel·lícules com Babel, per exemple, en el sentit que les seves intencions són molt més analítiques que exhibicionistes, és a dir, no dubten a optar pel desendreçament formal si això significa atorgar intensitat a les situacions. Em pregunto si cal, si és condició imprescindible, el "desendreçament formal" perquè tinguin "intensitat" les situacions. Interpreto que Losilla parla d’ "intencions analítiques" referint-se als temes que tracta un film… i, per tant, no l’acabo d’entendre, ja que es pot ser molt analític amb un gran rigor formal i també amb desmanegament formal. I es pot ser molt exhibicionista (progre, de progressia de manual, per exemple) amb una forma deseixida. La "intensitat de les situacions" es deu referir a… la dramatúrgia, no: deu fer esment a les situacions per les quals passen els personatges, el conflicte com a agudització extrema del que parla el film, però si m’aferro a això, recoi, si n’hi ha a Babel,  de "situacions intenses". Definitivament, no l’entenc. O sí, em temo que se l’entén perfectament, sobretot el que vol dir. Esclar que, per no compartir, no ens avenim ni en la valoració general de la pel·lícula (que ell considera madura, sensible, emotiva), ni en uns moments que ell destaca per damunt dels altres, els moments en què apareix Ethan Hawke, alter ego del director i portaveu implícit d’aquesta pel·lícula, i que a mi em semblen xerrameca força superficial per mantenir un posat d’esquerranós.

La crítica de Carlos Losilla, podem llegir-la clicant aquí: Fast Food Nation · Losilla · Avui 

Fa uns mesos va arribar a les pantalles una pel·lícula coral anomenada Babel, així comença Àngel Quintana (El Punt, 15.07.2007) la seva crítica de Fast Food Nation i de seguida aclareix que seria molt interessant comparar Babel amb Fast Food Nation , de Richard Linklater, una altra pel·lícula coral que també va ser a concurs en el Festival de Canes del 2006 i que ha estat molt més incompresa -diu-. Deixo estar la cosa melodramàtica de "l’obra incompresa" (que el mateix Quintana tampoc treballa gens més) i paro atenció a la dèria aquesta de reviscolar el combat contra el film de González Iñárritu (que és al que, de fet, dedica la crítica el bon amic gironí). A veure si, en aquesta ocasió, hi ha més sort i en trec l’entrellat. Per Quintana, en l’excel·lent pel·lícula de Linklater el món queda reduït a una població de la frontera entre Mèxic i els Estats Units, i la mentalitat que governa el país més poderós de la terra queda perfectament definida amb la imatge d’una hamburguesa, convertida en una atrevida metàfora del somni americà. Em quedo amb la idea estrafolària, però brillant, que una hamburguesa sigui metàfora agosarada del somni americà i, alhora, defineixi la galdosa mentalitat que governa el país; ara bé que el món quedi reduït a aquella localitat… home, no ens cansem mai de repetir allò que una cosa, com més local, més universal, però no acabo de veure que Linklater hi vegi el món sencer "reduït" en aquella població fronterera. En canvi, a Quintana li va molt bé aquesta afirmació perquè, acte seguit, pot escriure que Linklater construeix una pel·lícula antibabèlica –?!- que ens demostra com a partir d’allò concret es pot acabar donant una imatge potent del món, i com els discursos paral·lels propis de cert cinema contemporani poden donar lloc a relats oberts molt més airejats que les històries tancades de manera excessivament forçada. D’això se’n diu posar-s’ho a mida i, sobretot, instrumentalitzar Fast Food Nation com a contraexemple de Babel. En una mena de descripció del que Fast Food Nation té d’antibabèlica, diu:  Linklater construeix la seva ficció a partir d’històries obertes que no poden tancar-se mai, monòlegs de diverses famoses estrelles reconvertides en ocasionals personatges de ficció (..), llargues converses que intenten convertir el llenguatge en un joc que no porta enlloc i sobretot unes quantes dosis de discurs políticament incorrecte que s’oposa al cinema ONG que ens envolta. "Sobretot", fixem-nos amb aquest eloqüent "sobretot": la incorrecció política. Em temo que part de la qüestió rau aquí: al llarg de la seva filmografia Linklater, a mi, em resulta un cineasta respectable, però d’una dubtosa ambigüitat; d’aparença rebel i essència probablement més conservadora; d’un posat com a progressista que em resulta això, un posat, superficial. En canvi, per a Quintana, a Fast Food Nation acaba construint una obra política, en la qual l’autor no només és corrosiu en tot allò que diu, sinó en la forma poc ortodoxa com ho acaba dient. Francament, em fa l’efecte que, des de l’adhesió "política" -?!- s’està defensant la pel·lícula en termes que no em convencen, arribant a lloar la poca ortodòxia d’una forma fílmica gairebé fallida, i que sembla que se la defensa en un intent no reeixit de convertir Fast Food Nation en bandera enemiga de Babel. Home, ja sé que a ambdúes pel·lícules hi ha fronteres i mexicans que les atravessen…

La crítica sencera d’Àngel Quintana, clicant aquí: Fast Food Nation · Quintana · El Punt

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!