Club 7 Cinema

Rodada amb sobrietat, beneficiant-se de l’ambigua interpretació de Karl Markovics (premiat a Valladolid com a millor actor) en el paper de Salomon Sorovich, Els falsificadors és una nova i valuosa contribució al llarg llistat de títols (..) que d’una forma o altra, amb més o menys risc, amb una forma més explícita o més súbtil, a través del documental, el docudrama o la ficció, han intentat explicar el que va passar i perquè va passar als “lager” alemanys, en un exercici de reconstrucció històrica tan lloable com imprescindible (Paco Vilallonga, Cinema Truffaut)

Amb un habilíssim poder de síntesi, fent un ús àgil i eficaç de les el·lipsis, Stefan Ruzowitzki aconsegueix fer una pel·lícula d’hora i mitja amb un material més propi de les llargues durades (..) Però també precipita la pel·lícula en una banalitat intranscendent molt allunyada de la complexa lleugeresa dels que semblen ser els seus models (Carlos Losilla, Avui)

El cinema de l’Holocaust no està acostumat a tanta mesura (Nando Salvà, Èxit)

Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO (Wandavisión) Els falsificadors, de Stefan Ruzowitzky

SINOPSI I FITXA BREU

La història real de Salomon Sorowitsch, falsificador extraordinari i bohemi. Enviat a un camp de concentració el 1944, va acceptar d’ajudar els nazis en una operació de falsificació pensada per finançar la despesa bèl·lica. I fou l’estafa més gran que es recordi. Es van imprimir més de 130 milions de lliures esterlines, en unes condicions extremes. Ensumant-se ja el final de la guerra, els alemanys es van dedicar a produir bitllets en les divises dels seus més destacats enemics. Amb aquests calés falsos, es tractava d’empastifar-los l’economia i, alhora, emplenar les arques pròpies, exhaurides per la despesa militar. Al camp de concentració de Sachsenhausen, van aïllar dos barracons, per a transformar-los en taller de falsificació. Així naixia l’anomenada “Operació Bernhard”. Des d’altres camps, es va traslladar fins a Sachsenhausen tota mena de presos que els resultaven adequats: tìpògrafs professionals, banquers meticulosos i simples artesans. Tots junts conformarien el secretíssim comando de falsificadors. I se’ls va plantejar un dilema greu. Si col·laboraven amb els nazis, tenien una possibilitat de sobreviure, com a presos de primera classe en una “gàbia d’or”, amb prou menjar i un llit per a dormir. Si, al contrari, sabotejaven l’operació, tenien la mort garantida. Per a “Els falsificadors”, no era tan sols una qüestió de salvar la pròpia vida, sinó també de salvar les seves consciències…

Director Stefan Ruzowitzky. Guió Stefan Ruzowitzky, basat en les memòries d’Adolf Burger, “Des Teufels Werkstatt: Im Fälscherkommando des KZ Sachsenhausen (The Devil’s Workshop)”. Repartiment Karl Markovics (Salomon Sorowitsch), August Diehl (Adolf Burger), Devid Striesow (Friedrich Herzog), Dolores Chaplin (la dona pèl-roja), August Zirner (Dr. Klinger), Marie Bäumer (Aglaia).

CRÍTIQUES I RESSENYES PUBLICADES

Paco Vilallonga: Els dilemes morals dels artesans jueus [un cop accediu a l’arxiu de crítiques del Truffaut, cal buscar-la per ordre alfabètic, per “F”] (Full de mà del Cinema Truffaut, 18.03.2008)

***

Carlos Losilla: Ni carn ni peix (Avui, 15.03.2008)

***

Nando Salvà: Horrors morals [article sense enllaç] (Èxit, núm. 68, suplement d’ El Periódico, setmana del 14 al 20 de març de 2008)

L’oscaritzada pel·lícula jutja aquells homes, però ens estalvia moralismes barats, perquè sap que, més enllà del debat pragmatisme versus idealisme, la supervivència en els camps era qüestió de sort.

***

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!