Club 7 Cinema

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula: El més enllà (Hereafter / Más allá de la vida / Au-delà), de Clint Eastwood:

La conclusió en termes generals és que és a la vida i no en la mort on s’han de trobar les raons que donin sentit a l’existència. Eastwood no amaga el seu punt de vista, força pragmàtic, tot i mostrar-se molt prudent i elegant amb un tema que podria ferir sensibilitats (El sentit de la vida, Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor) 

Eastwood es descobreix com un tímid pensador platònic i considera que filosofar és preparar-se per morir, i preparar-se per morir no és altra cosa que pensar en la vida (Más allá de la vida, Antonio José Navarro, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona)

Els personatges apareixen sovint als llindars de portes i finestres, com si esperessin alguna cosa de l’altre costat. També estan separats per la mateixa narració, que sembla resistir-se a reunir-los. Per això, constantment, passem de l’un a l’altre i d’ells a un món desconegut on són els fantasmes. En aquesta transició, Eastwood invoca imatges d’aquest univers ignot, com si únicament el cinema fos capaç de donar-los forma, i finalment arriba a un pacte amb la seva obsessió, com els protagonistes, que esdevé una mena de teràpia curativa, d’equilibri dins del caos de la vida i del cinema (De fantasmes i transicions, Carlos Losilla, Avui+ElPunt) 

Els fantasmes que han poblat tota la seva obra adquireixen una forma peculiar. No són els d’un relat fantàstic, ni la seva invocació del més enllà vol tenir un aire misteriós, ni tan sols pretén jugar la carta del misticisme dels manuals d’autoajuda. Eastwood intenta pensar en la manera de donar visibilitat a allò invisible, en com parlar de la mort sense haver de recórrer als déus (..) Clint Eastwood podria fer fàcilment seva una rèplica d’ «Uncle Bonmee», d’Apichatpong Werasethakuk, en què un fantasma comentava a un home a punt de morir que estaven allà per acompanyar-lo, però que a l’altre costat les coses eren diferents (El fantasmes, Àngel Quintana, Avui+ElPunt · Plaça Major) 

És significatiu que en tota la pel·lícula no hi hagi cap mort causada per la mà de l’home, sempre és per l’acció de la natura o l’atzar. No interessa l’acte de matar, tan present a la filmografia d’Eastwood, sinó el concepte de la mort (..) Un dels problemes de «Más allá de la vida» és el guió que signa Peter Morgan (..) un rebullit de tòpics d’ascendència ‘new age’ que no conviden a prendre’s seriosament el discurs de la pel·lícula. D’altra banda, i això és més greu, la dramatúrgia de la història és d’una simplicitat perillosa. Els personatges anuncien en veu alta les seves intencions, les històries conflueixen de forma massa previsible, els conflictes s’entreveuen a una hora lluny (La metafísica segons Clint Eastwood —sense enllaç—, Xavi Serra, Ara, 21.01.2011)

FOTO © WB Matt Damon, a El més enllà, de Clint Eastwood

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!