Club 7 Cinema

Pep Prieto (Diari de Girona, 6 de juliol de 2007) considera que la principal diferència entre aquest film dirigit per Juan Carlos Fresnadillo i 28 dies després, de Danny Boyle, és que Fresnadillo prefereix centrar-se més en la radiografia d´un nucli familiar que en les lectures polítiques. Així, assenyala que el seu film funciona com a metàfora del sentiment de culpa associat a la incapacitat d´un personatge -el que interpreta Robert Carlyle- per assumir el rol de responsabilitat que li pertoca dins una estructura social abocada a la destrucció. Destaca que Fresnadillo hereta de Danny Boyle la seva mania per la convulsió visual, però el supera àmpliament en la creació d´atmosferes malsanes i en la direcció de coreografies de l´horror, per bé que hi troba a faltar, això sí, una major profunditat de camp en la simbologia apocalíptica, cosa que, per Prieto, fa que 28 weeks later quedi molt lluny de les fites d´Amanecer de los muertos o La tierra de los muertos vivientes. Però n’és una digna successora i, el més important, demostra que els mèrits d´Intacto no eren cap casualitat. 

La crítica sencera de Pep Prieto a Diari de Girona, podem llegir-la clicant aquí: 28 weeks later · Prieto · Diari de Girona

Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article"

Àngel Quintana (El Punt, 3 de juliol de 2007) comença la crítica recordant que el cinema de morts vivents (..) s’ha convertit en els darrers mesos en una nova forma de cinema polític i esmenta un memorable capítol de la sèrie televisiva Monsters of horror ?anomenat Homecoming?, de Joe Dante, i el treball recent de George Romero en què ha ressuscitat la seva saga dels zombis. Fet aquest preàmbul, que es revela després totalment pertinent, Quintana se centra en 28 weeks later, afirmant que no és una pel·lícula de zombis massa ortodoxa sinó un exercici de recreació apocalíptica on els morts vivents tenen la categoria d’infectats. I si bé admet que el punt de partida neix de la possibilitat de fer una pel·lícula de terror post-11-S en la qual el món s’ha convertit en una mena d’espai caòtic, considera que Fresnadillo posa en evidència que per a molts joves cineastes allò que veritablement importa no és més que demostrar l’eficàcia dins de les estructures industrials (..), que Fresnadillo no fa una obra d’autor pròpiament dita, ni una pel·lícula de gènere que pugui arribar a memorable, més aviat es queda a mig camí (..) elaborant un film-híbrid (..), que per no tenir és fins i tot incapaç d’oferir una lectura política que transformi el relat en una faula sobre el món contemporani.. Comparant-la amb 28 dies després, de Danny Boyle, escriu que la del director canari vol ser com una mena de joc fidel al seu original, en el qual totes les situacions esdevenen extremes i en què els pocs moments d’inspiració no fan més que trontollar perduts entremig de nombroses imatges ben rodades, però absolutament buides.  

La crítica sencera d’Àngel Quintana, podem llegir-la clicant aquí: 28 weeks later · Quintana · El Punt

Quim Casas (número 39 d’ Èxit, suplement d’ El Periódico, corresponent a la setmana de 28 de juny a 4 de juliol de 2007), titula la seva crítica: "Molt més que una continuació" opina que els gustos i les intencions de Fresnadillo estan en modèlica sintonia (..) que, sense inspirar-se en aquella sèrie B de George A. Romero (..) Fresnadillo opera en una línia similar de tensió i abstracció. Considera que es desmarca de la tradició clàssica (..), de les derivacions del film de Romero i fins i tot de l’original de Boyle. Remarca la depuració formal del resultat i que Fresnadillo no reinventa el gènere, però li atorga alguns dels moments més aconseguits dels últims temps (i esmenta el pròleg i la posterior persecució fins al riu).

La crítica de Quim Casas podem llegir-la a la pàgina 9 del número 39 d’ Èxit (suplement d’ El Periódico, corresponent a la setmana de 28 de juny a 4 de juliol de 2007), que dedica a la pel·lícula un desplegament important: la portada; un reportatge de Nando Salvà, que inclou entrevista amb Fresnadillo; una columna de Desirée De Fez sobre la carrera cinematogràfica d’aquest director, i un article de Sergi Sánchez sobre el cinema de gènere apocalíptic.

Actualització (14.07.2007)

Judith Vives (bloc Espaiisidor.blogspot, 07.07.2007) considera que Fresnadillo ha agafat el relleu de Danny Boyle de manera que s’ha mantingut fidel a la tendència iniciada pel realitzador britànic (..) que, amb "28 dies després" va saber donar-li un gir postmodern al cinema de zombies. A la fascinant aposta estètica ja present en el film de Boyle, Fresnadillo hi aporta també elements d?altres gèneres que acosten 28 weeks later al cinema de catàstrofes i a la ciència ficció apocalíptica. Vives en comenta la seqüència inicial (..) especialment brillant (..) el ritme histèric de la qual es manté durant una primera hora -explica-. Tot seguit remarca que el  ritme decau lleugerament quan comencen els atacs dels zombies rabiosos i la pel·lícula cau en les convencions pròpies del gènere. Per Vives, aleshores  28 weeks later es converteix en un (..) exercici d?estil en què Fresnadillo sembla posar-se a si mateix a prova. L’article sencer, podem llegir-lo clicant aquí: 28 weeks later · Vives · Bloc Espaiisidor

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!