Uriel Bertran

 Si ens en sortim i la manifestació és realment multitudinària –com estic segur que serà- els partits polítics que en el seu moment van votar a favor del dret a l’autodeterminació al Parlament de Catalunya, CiU, ERC i IC-V, es veuran abocats a incloure en el seu programa polític no només la defensa del dret a l’autodeterminació sinó també un planejament seriós per al seu exercici en els propers anys. Estic segur que si el sobiranisme és capaç de fer una mobilització massiva de màxims, com implica el fet de desplaçar-se a Brussel·les, aquests partits polítics s’adonaran que el nostre país ha deixat de lamentar-se en l’autonomisme i per fi  s’ha posat a caminar en una sola i única direcció: la independència. Llavors, qui no segueixi aquest pas, correrà el risc de ser marginat dins el catalanisme.

És així d’important: que l’exercici del dret a l’autodeterminació, és a dir, la propera convocatòria d’un referèndum d’independència, es situï al bell mig del debat de la política catalana i que passi a  ocupar la centralitat de tot el catalanisme depèn, en bona mesura,  que totes i tots fem un esforç i ens desplacem a Brussel·les el 7 de març. I alhora, per reblar el clau, depèn de que cadascú de nosaltres, des de l’àmbit, plataforma, entitat, sindicat o partit en el qual participem o militem, insistim amb tenacitat i convencem cada dia a més catalans que l’únic camí que ens queda per assolir la llibertat i el benestar és la convocatòria d’un referèndum d’independència, guanyar-lo i constituir-nos en Estat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!