Uriel Bertran

Hi ha hagut un fragment del discurs de la presa de possessió del president dels Estats Units, Barack Obama, que m’ha impressionat especialment:

“…la grandesa mai és un regal. S’ha de guanyar. El nostre camí mai ha estat de dreceres o de conformar-se amb menys. No ha estat un camí per als pusil·lànimes, per als que prefereixen l’oci al treball o busquen només els plaers de la riquesa i la fama. Més aviat, han estat els que han assumit riscos, els que actuen, els que fan coses –alguns d’ells reconeguts, però sovint homes i dones desconeguts en el seu treball, els que ens han portat cap endavant per el llarg, escarpat camí cap a la prosperitat i la llibertat”.

Aquestes paraules, aquests valors, són els que caldria incorporar a la política catalana d’avui. El país necessita amarar-se de coratge front la cobardia, d’esforç front l’autocomplaença, de dignitat front la vanitat, d’audàcia front la por. 

Com en són de diferents els valors que imperen ara a la política catalana  d’aquells altres valors que empenyien els lluitadors del 1714, a Moragues, Carrasclet, Desvalls, Basset…  i que  honoraven els grans homes de l’època de la Generalitat republicana, a Francesc Macià, Lluís Companys, Rovira i Virgili,  Miquel Badia, Daniel Cardona o Jaume Compte.

A Catalunya  ens urgeix iniciar la nostra revolució ètica. Perquè la nació és, abans que qualsevol altra cosa, un compromís ètic indefugible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!