Uriel Bertran

Si volem, podem!

23 de febrer de 2009
Sense categoria
6 comentaris

Comença el procés per convocar un referèndum a ERC sobre el finançament

Avui, des de la pàgina web d’Esquerra independentista (http://www.esquerraindependentista.cat) donem el tret de sortida al procés de recollida de signatures per convocar un referèndum a ERC (en el que podran participar totes les persones afiliades), per tal que el partit acordi col·lectivament i solidària el seu posicionament en relació al model de finançament que proposi el Govern espanyol (quan el proposi). Animo a tota la militància a ajudar-nos en aquest procés i a demostrar que som totes i tots els que tenim el dret de decidir. Si voleu donar-nos un cop de mà només cal que aneu al nostre espai web, cliqueu el baner i ompliu un petit formulari. Pel finançament, som-hi!

 

Algunes veus han comentat que ara no és el moment de convocar el referèndum perquè encara no es coneix el model de finançament definitiu. I, òbviament, nosaltres tampoc volem que el referèndum es convoqui ara, abans de conèixer-se la proposta final. Però hem de ser previsors, i si volem tenir les signatures necessàries per convocar-lo en el moment en què el model de finançament definitiu es faci públic, és evident que les hem de començar a recollir en les properes setmanes perquè no ens enganxi l’anunci del model amb els pixats al ventre.

 

D’esperar massa, ens acabaríem  trobant dins una dinàmica de fets consumats, amb el partit posicionant-se immediatament després de conèixer-se el model i sense temps per organitzar la recollida de les signatures i poder promoure la consulta a la militància. Feina feta no fa destorb, així que cal començar ja a organitzar tota l’operativa necessària.

 

També s’ha dit que això pot distreure’ns de la campanya de les eleccions europees, però el cert és que els processos de democràcia interna sempre, sempre, sempre han afavorit el partit i li han permès aconseguir uns bons resultats electorals. Cridar a la militància a decidir i a participar significa aconseguir una motivació i una implicació de màxims de tots els companys i de totes les companyes en el projecte d’ERC. Va quedar ben palès en les passades eleccions al Parlament de Catalunya, quan després d’una consulta a la militància sobre la posició d’ERC en el referèndum de l’Estatut, el partit va treure uns bons resultats: vint-i-un diputats (uns resultats que ara per ara no ens dóna cap enquesta).

 

La proposta d’Esquerra independentista de referèndum sobre el finançament compta, a més, amb tota la legalitat interna del partit al seu favor. En aquest sentit, el darrer Congrés Nacional va aprovar l’esmena següent presentada per EI: “Esquerra Republicana potenciarà i concretarà el caràcter assembleari del seu funcionament, element distintiu de la mateixa. Aprofundirà en els mecanismes republicans de democràcia participativa i en la radicalitat democràtica en la presa de decisions, impulsant primàries per escollir els/les caps de llista electorals en l’àmbit nacional i en l’àmbit de les diferents circumscripcions electorals, limitant mandats i utilitzant la convocatòria de referèndums interns en les grans decisions de país…”

 

A més, els Estatuts del partit promouen que es convoquin referèndums interns per les qüestions fonamentals. L’Article 31 ho deixa ben clar: “Se celebraran referèndums, per sufragi universal de totes les persones afiliades, per prendre acords en qüestions que es considerin fonamentals, a petició de l’Executiva Nacional, del Consell Nacional, d’una tercera part de les Executives Regionals o del 10% de les persones afiliades.”

 

De la mateixa manera que els renovadors  d’ERC acatem i respectem els resultats del darrer Congrés Nacional, alhora també exigim que aquest respecte a la voluntat sobirana de la militància expressada en el darrer Congrés sigui respectada, també, per totes les instàncies del partit.

  1. El pitjor d’un sistema assambleari és que la demagògia i el radicalisme no permeten fer política seriosa. Només cal que quatre fanàtics aixequin la bandera de La Causa,i la gent millor preparada serà aniquilada.
    No cal dir que en el cas del finançament és el que pot passar. Què volen les bases? La independència.El més semblant és l’anomenat Concert econòmic en el marc espanyol on estem. O sigui,que el finançament de l’Estatut no satisfarà a les bases d’ERC, i quatre demagogs poden empènyer al partit al fanatisme i infantilisme polític de sempre.
    El finançament ha de ser el que diu l’Estatut. Els mateixos que van promoure el NO a l’Estatut i van provocar la desbandada dels votants, ara intentaran fer dir a l’Estatut el que no diu. Tot amb l’objectiu de sempre: dividir els catalans, negar-se a treballar per un país plural i cohesionat, i defensar tesis que portin a l’independentisme al residualisme polític. Quan un perd la batalla del No a l’Estatut,ha de ser demòcrata i defensar amb les ungles el que la legitimitat democràtica catalana ha acceptat. Anar més enllà,és antidemocràtic.

  2. Els que volem un referèndum no anem contra la direcció nacional. I
    evidentment si s’aconsegueix un bon acord de finançament i la dn ens
    demana el vot afirmatiu al referèndum intern doncs endavant! És clar
    que sí. Però si el finançament és desastrós (com es diu entre tots els
    entesos, fins i tot la Cambra de Comerç) la dn ens hauria de demanar
    que votéssim en contra d’aquest pacte! I això no significarà pas que la
    militància vagi en contra de la seva pròpia direcció nacional!!

    Esquerra és un partit
    propietat de tota la seva militància, i no només de la persona que avui
    dia, circumstancialment, hi hagi al capdavant de la seva direcció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!