¿És mera dialèctica el posicionament contra CiU de la major part dels partits polítics l’endemà de les eleccions?, ¿o potser és, en molts d’ells, l’expressió visceral-ideològica de la impotència acumulada des de fa 32 anys en veure que CiU és l’opció de govern majoritària de la societat catalana? …
Amb l’excepció d’ERC i CUP tots els partits han celebrat estentòriament la pèrdua de vots de CiU, el que els ha servit a alguns d’ells com a manta emparadora del sentiment de fracàs, és evident que el PSC ha convertit la seva amarga derrota en una contingència posant en relleu els resultats obtinguts per CiU mentre que el PP, que esperava més Espanya, intenta identificar la davallada electoral de la federació amb la derrota del sobiranisme català.
La resposta postelectoral d’IC-V en boca del seu líder Herrera és antològica :
Herrera, que ha amagat durant la campanya Saura i els caps visibles dels governs “tripartits”, afirma la necessitat de fer un “front d’esquerres” per a evitar que governi CiU i exigeix des dels seus 13 escons que Artur Mas, candidat de CiU recolzat amb 50 escons i més d’un mil·lió de vots, no ha d’ésser investit President de la Generalitat. En la seva croada particular contra Mas i CiU condicionà ahir el recolzament d’IC-V al referèndum sobre el dret a decidir a un canvi de política del Govern de CiU i recordà que sense els vots dels seus 13 diputats no es pot convocar aquell. L’estimat Herrera no es pregunta ” i sense els 50 vots de CiU’?, creu que els vots atorgats a CiU són negligibles , que no representen la voluntat majoritària de la societat catalana que dicta que sigui Mas el President que encapçali la nova i definitiva transició però no sol sinó amb Junqueras, i que aquest sigui no només el cap de l’oposició parlamentària sinó coartífex principal d’aquella.
Potser només és dialèctica o una mala païda.
Nota. A la seu electoral de CiU els assistents aplaudiren els resultats d’ERC mentre cridaven independència. Cap d’ells no cantà “Catalunya no és Iniciativa”, ni òbviament “Catalunya convergent”, només “Mas, President. Catalunya independent”, no ha estat aquesta la voluntat de la societat catalana?…
Catalunya, certament, no és CiU; però tampoc és cap altre partit: és un poble sencer on hi cap tothom i del qual ningú no en pot tenir l’exclusiva; i és cert -no ens enganyem- que algú creia que la tenia.
Crec que el resultat de les eleccions deixen clar que a Catalunya tothom hi ha de conviure i ningú no n’ha de ser l’amo. Ser català és cosa de tots i ningú en té l’exclusiva
És cert que CiU tindrà molts problemes, però qualsevol altre partit també els tindria; i com que té més vots que els altres -que en sana lògica no vol dir tanmateix que els vulgui la majoria-, penso que el més raonable és que el senyor Mas sigui president, que els altres l’ajudin en tot allò que sigui per bé del país, i que el frenin quan segueixi afavorint el gran capital i aixafant a les classes populars. Recomano l’excel·lent video de cafèambllet de l’endemà de la jornada electoral (Ha dormit bé, senyor Mas?)
Junqueras té molta raó quan diu que el PSC no es mereix el càrrec de cap de l’oposició i té raó quan diu que és bo per al país que el cap de govern i el cap de l’oposició vagin units pels dret a decidir. A Mas tampoc no li anirà malament recuperar l’Impost de Successions i acceptar algunes de les mesures raonables que ERC proposa a canvi de via lliure per poder fer govern i aprovar els pressupostos. Serà higiènicament molt democràtic tenir el PP a l’oposició i ben segur que ERC i PSC tampoc no es dedicaran a votar sistemàticament contra Mas al costat del PP. El dret a decidir segueix el seu camí, la diferència és que hi havia un comandament únic i ara serà comandament solidari. Un cop garantit el referèndum, ERC es pot permetre el luxe de trencar la baralla i endurir la seva oposició si és que Mas no dissol el Parlament per iniciar la seva jubilació política si s’han assolit els objectius nacionals que demana la immensa majoria de la població. Aquest país no s’atura.
monopolitzar el dret a decidir per Joan Herrera
quan ha estat ICV-EUiA el que ha tret els
resultats més alts en unes eleccions.
He rebut aquesta piulada
Diari de bord:
Dia 1. Hem salpat amb mal temps i el capità s’ha marejat. A la tripulació li falta pràctica a mar obert.
Dia 2. El temps amaina. El capità torna a somriure. Rumb ferm
Encara no s’ha vist que cap president de club esportiu
que haja guanyat amb claredat una competició
i haja dimitit per no haver aconseguit gol-laverage esperat.
En aquest cas CiU tés més escons que el PSC, PPC i C’s junts.
50 escons per 48 escons entre les forçes del no.
CiU ha aconseguit confirmar a les urnes el seu gir sobiranista.
I continua tenint les opcions númeriques de pacte
que en les darreres eleccions per a conformar majòries
o la geometria variable.
Si a CiU, l’Artur Mas ha de dimitir per guanyar les elecccions
els altres que haurien de fer? El hara-kiri o suïcidar-se
directament.