Uff, il·lustració
UN BLOC QUE NO VOL DEIXAR DE SER-HO
26 d'abril de 2005
Sense categoria
2 comentaris
Arnal Ballester
| Declaració de principis |
| Buscant una web d’Arnal Ballester no n’he trobat cap (pocs són els autors de més de quaranta anys que tinguin una web …), però he trobat alguna cosa encara més interessant: una carta oberta. En ella, parla del cas concret d’una editorial però que es fa extensible a la majoria d’encàrrecs i clients que ens trobem els il·lustradors, en el qual et rebutjen per exigir unes condicions "dignes". Ell, un il·lustrador que s’ha creat un nom a base d’anys i de talent, encara sovint el tracten com a la majoria d’autors i això m’omple de tristesa. No puc resumir la carta que escriu. Siusplau llegiu-la perquè no és pas un cas únic, sinó que el que denuncia és real i està passant ara mateix. |
| carta oberta |
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hola
aquest cap he setmana he estat a Andorra, a La Massana Còmic.
es va fer una xerrada sobre el llibre "Cuando los cómics se llamaban tebeos" i una altre amb el títol "Los tebeos de mamá".
En les dues va sorgir el tema dels drets dels autors sobre els seus originals en les decades dels 40, 50 i 60. Tot i que alguns dels autors i autores van reconèixer que, aleshores, era un tema que ni hi pensaven i l’únic que volien era dibuixar, segons una de les ponents, les editorials es passaven per on els hi semblava la normativa franquista que les obligava a retornar els originals… al cap de 15 anys de la publicació. Potser en aquest aspecte s’ha avançat, però en el fons i en general la manera d’actuar (de certes editorials) és la mateixa.
Per cert, si teniu temps, aquest cap de setmana encara hi sou a temps de visitar La Massana Còmics. Hi ha unes magnífiques exposicions de Julio Ribera, Griffo, Tha, Crisse-Besson, Carrère, Munuera, Meglia o Jose Luis Martin.
No us perdeu la retrospectiva de Violeta Suárez, Purita Campos o Trini Tinturé. Clàssic però s’ha publicat per tot Europa.
I sobretot els originals de com s’ha fet la darrera aventura de Superlópez de Jan, o la mostra Sexy-Humor, els dibuixos pels països nórdics d’Enrich, mentre que aquí ens haviem de conformar amb el Caco Bonifacio o Crispín del mateix autor.
Ah!,… i l’entrada és gratuïta.
miQuel