CALAIX DESASTRE

A  l’entrada d’un gimnàs hi van penjar una fotografia d’una noia amb un físic espectacular, tipus Elle Mcperson per entendre’ns, i amb un eslògan que deia més o menys això: “Aquest estiu vols ser sirena o balena?”.

Com cada any, un cop més, al inici d’una anualitat, tothom, qui més qui menys, fa propòsits per l’any que comença. Generalment són bons propòsits, si més no, ben intencionats, el que passa, és que sovint, molt sovint, el que fem una gran majoria entre els quals m’hi incloc, és renovar any rere any els mateixos propòsits. I diuen que els propòsits són per acomplir-los, però generalment un alt percentatge de mortals acaba per incomplir-los, si és que arriba a començar-los. I es veu que ara hi ha una certa tendència al canvi pel que fa a propòsits, però malgrat tot, continuen encapçalant el rànquing els propòsits de deixar de fumar, aprimar-se o fer dieta, fer exercici o aprendre una llengua estrangera.
I mirant i regirant entre els meus propòsits, hi vaig trobar el de fer exercici físic, i com que encara fa pocs dies que ha començat l’any, i jo mateixa em vaig dir: aquest any sí, doncs em vaig posar a buscar informació sobre alguns exercicis i gimnasos. I va arribar a les meves mans un article que es titulava així: “Sirenes o balenes?”. I me’l vaig llegir, amb gran encert he d’admetre, per alleugerir la meva consciència si finalment trenco el propòsit com l’any passat.
L’article deia que fa un temps a l’entrada d’un gimnàs hi van penjar una fotografia d’una noia amb un físic espectacular, tipus Elle Mcperson per entendre’ns, i amb un eslògan que deia més o menys això: “Aquest estiu vols ser sirena o balena?”.
I es veu que una dona, d’identitat i aspecte físic desconeguts,  però que podem intuir que de gran personalitat i intel•ligència els va respondre amb molta educació una cosa semblant a això:
“Benvolguts senyors,
 les balenes estan sempre envoltades d’amics (dofins, foques, humans curiosos), tenen una vida sexual molt activa i crien als seus petits amb molt amor. Es diverteixen com a boges amb els dofins i mengen gambes fins a empatxar-se. Neden tot el dia i viatgen a llocs fantàstics. Canten estupendament i fins i tots graven discs. Són animals impressionants i molt estimats, als quals es defensa i admira  a tot el món.
Les sirenes, no existeixen, però si existissin farien cua a la consulta d’algun psicòleg degut a un problema de desdoblament de la personalitat, per allò de dona o peix?. No tindrien vida sexual ni podrien tenir fills. Serien gracioses, sí, però solitàries i tristes. I a més, qui voldria al seu costat una noia que fa olor de peix?.
Sens dubte, jo prefereixo ser una balena”.
Doncs, mireu, què voleu que us digui?. Davant d’uns arguments tant contundents, crec que aquest any podré ajornar tranquil•lament i sense remordiment el meu propòsit de fer exercici, i fer una cerveseta amb unes patatetes, o menjar-me un gelat o un bombó de licor…No sé qui és aquesta dona anònima, però li dono sincerament les gràcies per haver-me permès un any més de vagància, peresa, ociositat i inacció.