CALAIX DESASTRE
Teresa Miserachs
La cosa no ve d’ara, perquè fa 25 anys, el popular Juanito ja va protagonitzar una situació semblant.
El Real Madrid Club de Futbol, popularment conegut com el Real Madrid, és una ciutat poliesportiva amb seu a Madrid, capital del regne. El que molta gent ja no sap, és que el Real Madrid va se fundat l’any 1902 per dos germans catalans, en Joan i Carles Padrós Rubió, amb el nom de Madrid Football Club. Pot ser és d’aquí on li ve el “senyoriu” que les generacions posteriors s’han encarregat i de quina manera de transgredir i malmetre.
Com que el Real Madrid és l’equip de la capital del regne, des de sempre i sovint d’una forma descarada, ha gaudit de privilegis, sobre tot a nivell arbitral, i pot ser per això, és un dels tres únics equips que mai ha baixat de categoria.
És fàcil i freqüent doncs veure la llotja de l’esmentat equip plena a vessar de polítics i aristòcrates com abans el Generalísimo o ara la senyora Esperanza Aguirre, el matrimoni Aznar, el senyor Ruiz Gallardón o més recentment, el senyor Rajoy, qui per cert té dos fills que potser perquè van nàixer a Barcelona diu que són culés. I val a dir que el Rei que a vegades també és a la llotja, és del Real Madrid, però que diuen que el seu fill, el príncep Felip és de l’Atlètic de Madrid.
Els seus dos rivals esportius històrics per excel•lència són l’Atlètic de Madrid, amb qui es disputa el derbi madrileny i el F.C. Barcelona, amb qui rivalitza en els ara ja famosos de tant sovintejar “clàssics”.
No és la meva intenció treure-li cap mèrit a l’equip blanc, que a vegades va de negre potser per ser més coherents amb el seu comportament, ja que ha estat guanyador de diverses competicions internacionals i amb ajudes unes vegades evidents i d’altres més subliminals, ha estat l’equip que més vegades ha guanyat la lliga, i doncs si no vaig errada, ho ha fet en trenta-una ocasions.
Però últimament se’n parla molt del Real Madrid i no precisament pels seus èxits esportius. El maig del 2010, va fitxar en José Mourinho, reconegut entrenador a qui tampoc vull treure mèrits, però que també és de tots sobradament conegut pels seus excessos verbals i a vegades fins i tot físics, doncs recordem el dit a l’ull d’en Tito Vilanova. I és clar amb aquest exemple, tampoc és d’estranyar que els seus jugadors actuïn de forma similar. Ja de sempre el Real Madrid és un equip que juga força brut, però des que va arribar en Mourinho sembla que la consigna hagi estat: “Això és la guerra”. En Messi, entre d’altres, però ell potser més per ser qui és, ha rebut per totes bandes, i els arbitres, endavant que no ha estat res. Però la trepitjada d’en Pepe de l’últim clàssic, ha fet encendre els ànims fins i tot d’un gran sector madridista a qui li cau la cara de vergonya en veure el comportament del seu equip. Però la cosa no ve d’ara, perquè fa 25 anys, el popular Juanito ja va protagonitzar una situació semblant i encara ara són molts els jugadors madridistes que celebren els gols clamant el cel en memòria de Juanito, que no era un jugador molt net per entendre’ns.
Però més que la violència al terreny de joc, que mai ni en cap cas està justificada, més desafortunades són les paraules i el comportament de tota la junta directiva, que és en definitiva la responsable directa del comportament de tots els seus empleats, siguin jugadors, entrenadors o directius. I és que el senyor Florentino s’ho hauria de fer mirar, perquè està donant una imatge vergonyosa del club que sempre ha presumit de “señorío” a nivell mundial a més de ser una mala influència pels milers de seguidors madridistes, sobre tot els més joves i adolescents.
Com que el Real Madrid és l’equip de la capital del regne, des de sempre i sovint d’una forma descarada, ha gaudit de privilegis, sobre tot a nivell arbitral, i pot ser per això, és un dels tres únics equips que mai ha baixat de categoria.
És fàcil i freqüent doncs veure la llotja de l’esmentat equip plena a vessar de polítics i aristòcrates com abans el Generalísimo o ara la senyora Esperanza Aguirre, el matrimoni Aznar, el senyor Ruiz Gallardón o més recentment, el senyor Rajoy, qui per cert té dos fills que potser perquè van nàixer a Barcelona diu que són culés. I val a dir que el Rei que a vegades també és a la llotja, és del Real Madrid, però que diuen que el seu fill, el príncep Felip és de l’Atlètic de Madrid.
Els seus dos rivals esportius històrics per excel•lència són l’Atlètic de Madrid, amb qui es disputa el derbi madrileny i el F.C. Barcelona, amb qui rivalitza en els ara ja famosos de tant sovintejar “clàssics”.
No és la meva intenció treure-li cap mèrit a l’equip blanc, que a vegades va de negre potser per ser més coherents amb el seu comportament, ja que ha estat guanyador de diverses competicions internacionals i amb ajudes unes vegades evidents i d’altres més subliminals, ha estat l’equip que més vegades ha guanyat la lliga, i doncs si no vaig errada, ho ha fet en trenta-una ocasions.
Però últimament se’n parla molt del Real Madrid i no precisament pels seus èxits esportius. El maig del 2010, va fitxar en José Mourinho, reconegut entrenador a qui tampoc vull treure mèrits, però que també és de tots sobradament conegut pels seus excessos verbals i a vegades fins i tot físics, doncs recordem el dit a l’ull d’en Tito Vilanova. I és clar amb aquest exemple, tampoc és d’estranyar que els seus jugadors actuïn de forma similar. Ja de sempre el Real Madrid és un equip que juga força brut, però des que va arribar en Mourinho sembla que la consigna hagi estat: “Això és la guerra”. En Messi, entre d’altres, però ell potser més per ser qui és, ha rebut per totes bandes, i els arbitres, endavant que no ha estat res. Però la trepitjada d’en Pepe de l’últim clàssic, ha fet encendre els ànims fins i tot d’un gran sector madridista a qui li cau la cara de vergonya en veure el comportament del seu equip. Però la cosa no ve d’ara, perquè fa 25 anys, el popular Juanito ja va protagonitzar una situació semblant i encara ara són molts els jugadors madridistes que celebren els gols clamant el cel en memòria de Juanito, que no era un jugador molt net per entendre’ns.
Però més que la violència al terreny de joc, que mai ni en cap cas està justificada, més desafortunades són les paraules i el comportament de tota la junta directiva, que és en definitiva la responsable directa del comportament de tots els seus empleats, siguin jugadors, entrenadors o directius. I és que el senyor Florentino s’ho hauria de fer mirar, perquè està donant una imatge vergonyosa del club que sempre ha presumit de “señorío” a nivell mundial a més de ser una mala influència pels milers de seguidors madridistes, sobre tot els més joves i adolescents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!