CALAIX DESASTRE

“Companys em sembla que ja sé quin és el problema. El problema és que sempre ens manen gats, i siguin blancs o negres, fan lleis que només afavoreixen els gats. Hauríem de tenir un govern propi format per “ratolins”, amb lleis per “ratolins”.

Fa uns dies em va arribar a les mans una mena de conte que es veu que volta per la xarxa, que em va semblar molt escaient per els temps que vivim, i que fa estona que estic buscant com una desesperada i no el trobo. Això fa que em repeteixi un cop més que he de ser més ordenada. És igual, ara això no ve al cas, miraré de recordar-lo a veure si el sé explicar.

La historia començava en un petit país que jo anomenaré “Ratolandia” perquè no recordo el nom i que pel cas serà el mateix. Doncs es veu que “Ratolandia”, era un país petit molt semblant al nostre, constituït com a comunitat autònoma d’un país més gran, anomenat “Gatolandia”. Els “ratolins”, és a dir, els habitants de “Ratolandia” eren uns individus molt treballadors, solidaris, acollidors, tolerants i respectuosos per naturalesa. Però els “ratolins”, malgrat tenir un país propi, una llengua pròpies, uns costums, unes arrels i una història, malgrat ser una nació, no tenien estat i estaven governats pel govern del país gran, de “Gatolandia”, òbviament aquest format per gats.

I com també passa al nostre país, gairebé cada quatre anys se celebraven eleccions al país gran i els “ratolins” conscients i responsables, cada vegada exercien el seu dret al vot. I va sortir un govern format per gats blancs. Aquests es van dedicar a espoliar i prohibir certs costums dels “ratolins”. Al acostar-se noves eleccions, els “ratolins” van decidir canviar i van votar un govern format únicament per gats negres. Aquests, però, encara van ser pitjor. Els volien prohibir fins i tot la seva llengua i els van espoliar més i més que els altres, i per això en acostar-se novament eleccions al país gran, els “ratolins” van tornar a votar als gats blancs. La cosa, lluny de millorar, empitjorava dia a dia, i la situació a “Ratolandia” era cada cop més angoixant i preoucupant, sobre tot, a nivell econòmic, i per això, al venir novament les eleccions al país gran, van provar de fer un invent de barrejar gats blancs i negres, i més tard, gats blancs, negres, amb taques blanques i negres, ratllats… Però cada vegada les condicions eren més i més  sufocants, opressives, aclaparadores i els “ratolins” començaven a estar cansats i esgotats i no trobaven solució als seus maldecaps. Un bon dia, un “ratolí” va tenir una idea brillant, genial diria jo, i va reunir a tot el poble “ratolí” i els va dir: “Companys em sembla que ja sé quin és el problema. El problema és que sempre ens manen gats, i siguin blancs o negres, fan lleis que només afavoreixen els gats. Hauríem de tenir un govern propi format per “ratolins”, amb lleis per “ratolins”. Alguns el van titllar de ximple i  boig, uns altres d’il·lús i fantasiós, i els del país gran el van empresonar. Molts anys després, cada cop més “ratolins” anaven prenen consciència que aquest era el camí.

A mi em va semblar que aquesta metàfora s’esqueia molt a la nostra situació actual, i que si no mirem de tenir un govern propi, de tenir els nostres propis representants a “Gatolandia” que lluitin pels drets de tots els “ratolins” ja no estem acabats, aviat estarem aniquila-lats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!