CALAIX DESASTRE

“La primera feina de les dones ha de ser cuidar els seus marits perquè aquests són els reis de la casa”. I després pretén que ens creguem que en el si de l’Església hi ha igualtat i que aquesta no és una afirmació masclista.

Poques vegades escric sobre l’Església, potser perquè tinc família que hi pertany o potser per un respecte potser equivocat al que em van ensenyar de petita. Però noi, hi ha vegades que per més que ho vulgui, no me’n puc estar. De tant mossegar-me la llengua, ja no em cap dins la boca.
L’altre dia escoltant una entrevista que van fer al programa Els matins de TV3 a l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, gairebé no m’ho podia creure. Jo pensava, no pot ser que això ho digui al segle XXI. L’Arquebisbe va deixar anar unes quantes “perles canòniques” cada una amb més “substància” que l’anterior si cap. Va començar dient que els comportaments homosexuals “no son adequats per la societat”, va tenir la deferència de dir  no obstant que “tots són fills de Déu”, però va continuar matisant que el “comportament d’aquests no són adequats ni per a la persona ni per a la societat”.
L’Arquebisbe, va continuar fent declaracions força polèmiques, i va dir que les dones no poden oficiar missa “perquè cadascú té una funció”. I va basar  l’afirmació en l’argument que ell tampoc pot fer algunes funcions de les dones, com per exemple dur fills al món. I desprès de dir això, va concloure que en el si de l’Església Catòlica hi ha igualtat entre homes i dones, perquè “tots som fills de Déu i tots tenim la mateixa dignitat”. Amb això dels fills de Déu hi té com una mena de fixació, però que jo recordi, des de ben petita, i donat que ja us he dit que tinc família religiosa, hi ha coses que he viscut de prop i de sempre hi ha hagut tasques que realitzaven exclusivament les dones. Sempre he vist que qui netejava les esglésies, eren les dones; que quan venia el prior o al vicari al menjador del col•legi de monges on em quedava a dinar, les monges el servien amb una actitud gairebé rastrera, i ells es deixaven servir i a més, no tant sols  ho permetien implícitament.
Ara, a mi, el que ja em va acabar de molestar, va ser quan va dir, amb aquell somriure que em va semblar una barreja d’ironia i cinisme alhora, que “la primera feina de les dones ha de ser cuidar els seus marits perquè aquests són els reis de la casa”. I després pretén que ens creguem que en el si de l’Església hi ha igualtat i que aquesta no és una afirmació masclista.
No és la primera vegada però que l’Arquebisbe protagonitza unes declaracions polèmiques. Ja en una altre ocasió en que es va manifestar en contra de l’avortament, va dir que “amb els seus impostos també paga avortaments i ha de subvencionar a totes aquestes associacions d’ateus”.
Cal recordar que l’Arquebisbe, quan tenia 18 anys, ara en deu tenir 68, va demanar ingressar a l’Opus, i va conviure més d’onze anys a Roma  amb Escrivá de Balaguer, fundador de la mateixa ordre.
Amb aquesta mentalitat, i regalant-nos  tot sovint “perles canòniques” com aquestes, no sé de què s’estranyen que no s’omplin les esglésies. En fi, avui ho havia de dir.