CALAIX DESASTRE

Indignada?. No. Emprenyada, enfadada,
disgustada, enutjada, molesta, empipada, cabrejada, irritada, iracunda,
colèrica i tots els sinònims més que se us puguin acudir, i com més forts
millor.

Indignada?. No. Emprenyada, enfadada,
disgustada, enutjada, molesta, empipada, cabrejada, irritada, iracunda,
colèrica i tots els sinònims més que se us puguin acudir, i com més forts
millor.

N’estic més que tipa d’ aixeca’m,
esmorzar, dinar, sopar i fer els altres dos àpats, que jo també faig i que
alguns anomenen “tentempie”, cada dia  amb més del mateix. Porto, jo com tanta altra gent,
tanta negativitat al cos, que no hi ha metafísica que la neutralitzi. Cada cop
que algun il·luminat obre la boca, es posa en marxa un remolí de negativitat
mundial, sobre tot a nivell financer i econòmic. Les borses emprenen una
caiguda lliure i amb elles ho arrosseguen tot, i cada vegada el final del túnel
es veu més lluny i sembla que amb les retallades hagin tancat els llums.

Avui, sense anar més lluny, l’agència
Standard&Poor’s ha tornat a obrir la boca per dir que rebaixava un grau
l’escala de qualificació creditícia a llarg termini d’Espanya, alguna cosa així
com que abans era “AA” i ara ha dit que és “AA-“, que jo no hi entenc gaire
però intueixo que res positiu no és,  i  ha argumentat i justificat la seva decisió per
l’alta taxa d’atur que hi ha a Espanya, el seu dèbil creixement econòmic i les
dures condicions financeres. Doncs res a dir, perquè tot és cert. I mentrestant
la Unió Europea vol “salvar” la banca. Salvar la banca?. De debò no sé com
poden parlar de salvar la banca. Si enlloc d’injectar milions i més milions
d’euros per “salvar” la banca els haguessin destinat a salvar els promotors i
constructors i a la petita i mitjana empresa, segurament el país aniria d’una
altra manera i no estaríem parlant de fraus com els de la CAM o Caixanova
Galicia. Que tampoc s’entenen. Per què a veure, sembla ser que a la CAM hi
havia permanentment quatre, no un, ni dos, ni tres, no, quatre inspectors del
Banc d’Espanya que no van saber veure l’estafa i saqueig per part de la seva
directora general, Maria Dolores Amorós, qui a més d’ autoconcedir-se
prejubilacions per un valor de més de 12,8 milions d’euros, es va estipular una
pensió vitalícia per a ella de 370.000 €, que vindria a ser uns 5.130.000 €
mensuals per arrodonir. Quins números miraven aquests inspectors?. Els dels
sudokos?.

Però és igual, toquis el sector que
toquis, tot està podrit fins al nus. Ara resulta que a la comunitat autònoma de
Madrid, com gairebé totes per altre banda, no hi ha dia que no anunciïn
retallades d’algun tipus, sobre tot en sanitat i educació, perquè suposadament
no hi ha diners, i mentre el senyor Ruiz Gallardón reanima els comptes del Real
Madrid amb una injecció de 22 milions d’euros de diner públic, per uns terrenys
despoblats a Las Tablas i que el mateix club va comptabilitzar al seu informe econòmic
2010/2011 per un valor de 488.000 €, multiplicant doncs el seu valor per 50.
D’això en aquest moments, i en altres també se’n diu fer un bon negoci. El que
més m’indigna és que una part d’aquests diners potser també són meus i sóc
culé. Ara ja només ens cal esperar que el senyor Rajoy si guanya les eleccions
faci ministre d’economia al senyor Ruiz Gallardón que ja ha quedat demostrat
que de multiplicar en sap i de favoritismes també.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!