CALAIX DESASTRE

No sé pas on anirem a parar. Aquesta
frase que sovint diuen i repeteixen els padrins, ara cada dos per tres em trobo
que em ve al cap a mi. Potser és que ja padrinejo, però és que hi ha coses que
no em caben al cap. No puc entendre com hem arribat a aquest punt d’incivisme i
mala educació. Per exemple, no puc entendre que per divertir-se uns hagin de
patir d’altres, i això ho dic perquè ara que s’ha acabat el carnaval, un cop més,
uns quants haurem hagut de patir les bretolades d’uns altres. A mi m’agradaria
saber, quina mena de diversió poden trobar en el fet de disfressar-se i ruixar
la gent que no en va amb aigua i lleixiu amb la única finalitat de fer-los
malbé la roba. O quina satisfacció els pot donar el fet d’empastifar els vidres
dels aparadors de les botigues a base d’estavellar-hi ous.

Això per no parlar ja de les vomitades
i fins i tot a vegades excrements que et trobes als vidres o les parets com si
d’un magnífic regal es tractés. I no cal ni parlar de la gran quantitat
d’artistes frustrats, que tant bon punt veuen una paret neta, mobiliari urbà
nou o algun monument acabat d’estrenar els entra una  inspiració sobtada i corren a deixar-hi la
seva empremta. No he entès mai per què els costa tant respectar les propietats
alienes.

També podríem parlar dels gossos. Els
gossos, aquests animals de companyia per gaudi d’uns, sovint es converteixen en
animals de desgrat i suplici per altres. I no és pas culpa seva pobres besties,
que suposadament elles no tenen ús de raó, sovint trobem que els seus amos en
tenen menys que els mateixos animals. I és que no dona gaire bo passejar per
les voreres i trobar tifes de la mida de les d’un cavall. Afortunadament però,
cada cop són més els que opten per plegar els detritus dels seus animalons.

Un altre lloc on es pot detectar un  alt grau d’incivisme i insensibilitat social
són els contenidors,  els de brossa
selectiva en particular. A cada contenidor hi pots trobar de tot menys el què
hi pertoca. Fa poc, vaig veure que n’havien posat un per reciclar oli, i com
que d’aquests no n’havia vist mai cap em picava la curiositat per saber com es
reciclava, si en botelles o a granel, 
se’m va acudir aixecar la tapa i hi vaig trobar tot tipus de deixalles (
llaunes, menjars, envasos… fins i tot un fluorescent trencat), de tot menys
oli.

I no cal parlar dels molts patis que
ara amb la maleïda crisi immobiliària han quedat per edificar. Els respectius
ajuntaments, em consta que hi ha llocs que ja ho fan, haurien d’exigir als
propietaris dels mateixos el seu tancament mitjançant parets i portes, d’altra
manera s’acaben convertint en abocadors amb els problemes de neteja, higiene i
sanitat que comporten, rates incloses.

Res, que abans hi havia una assignatura
que es deia Urbanidad y Buenas Costumbres
i ara es veu que es diu Sociologia, i
que suposadament és el mateix però  no sé
jo si es ben bé igual, perquè a mi em dóna la sensació que malgrat tots els
avenços, social i cívicament anem enrere. De totes maneres de persones mal
educades sempre n’hi ha hagut i segurament sempre n’hi haurà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!