CALAIX DESASTRE

Fa dies que la Casa Real és notícia, i no precisament pels seus mèrits, o potser sí, perquè un “mèrit”, segons el diccionari de la llengua, és allò que fa digne de recompensa, d’estima i que dóna valor a una cosa. Doncs si han de fer cas a la definició del diccionari, a hores d’ara la Casa Real ja deu saber el perquè de les seves hores baixes.

Que la monarquia és una institució anacrònica i obsoleta, en aquests moments ja no en dubte gairebé ningú. I que és un luxe massa car, que el país no es pot permetre també. Per què ben mirat, de què serveix la monarquia?. Per inaugurar algun monument, presidir algun acte i sortir a les pàgines de les revistes del cor lluint modelets, encara que a vegades siguin “low cost”, i poca cosa més. O sí. Perquè últimament estan que no paren. No paren de fer disbarats uns i altres, un darrere l’altre, vull dir. Si analitzem un per un a la família Real, em sembla que no se’n salva ni un.  No és estrany que tremolin fins i tot els fonaments d’aquesta institució a hores d’ara força inconvenient. Primer la imputació del gendre més exemplar per la  seva  “presumpta”, però cada cop menys hipotètica, implicació en una trama de corrupció. Però, per si no n’hi hagués prou, i sembla mentida amb la terrible experiència que de jove va viure el propi monarca, ja que en un accident fortuït quan se li va disparar l’arma va morir el seu germà, no només hagi inculcat afició per les armes als seus fills i nets, sinó que a més, ell que presideix una associació per la defensa dels animals, pagui les exagerades xifres per matar-los, en uns moments com aquests, que totes les notícies, sobre tot les de caire econòmic, són tant negatives. I es veu que el Rei ha demanat disculpes, però que l’estan pressionant perquè abdiqui a favor del seu fill. Però aquesta em sembla que no és la solució. En uns moments en que tot són retallades i pèrdues, a la Casa Real només li han retallat un 2% el pressupost, que per si algú no ho sap és de més de 8,5 milions d’euros anuals, i em volia fer passar el gust i posar-ho en pessetes que impressiona més, però amb xifres tant grans em perdo ( jo sóc de lletres). A mi, em sap molt greu que una part dels meus impostos, havent-hi tantes necessitats per satisfer, es malbarati d’aquesta manera.

Res, que l’enrenou ocasionat per la cacera d’elefants a Botswana, ha servit i ha carregat de munició als crítics i als no tant per a convertir-los en objectius i preses, sortint fins i tot a la llum pública, fets que fins ara mai havien transcendit, com ara la seva amistat am la princesa Corinna Zu Sayn Wittgenstein, que es veu que també organitza safaris i l’acompanyava el dia del fatal accident. I dic fatal, no perquè es trenqués el maluc, sinó perquè se li va trencar la bombolla, es va descobrir la mentida, la falsa aparença de proximitat, i es va veure la veritable personalitat de qui ens representa arreu del món, perquè mentre no ens independitzem, a nosaltres també ens representa.