CALAIX DESASTRE

Us imagineu, si en Leo
Messi parlés en català? Amb aquell meravellós deix argentí que té, però en
català?.

Que Leo Messi és un deu i un déu, a
hores d’ara no s’ho qüestiona gairebé ningú, tret d’en Mourinho i algun altre
seguidor incondicional i il·lús del Real Madrid. Jo tampoc, naturalment. Aquest
és un fet més que evident, i el noi ja ha demostrat més de mil vegades
fefaentment, que és el millor del món jugant a futbol. Els seus admiradors i
seguidors es comptem per milers i milers i només a la xarxa social Facebook hi
té més 1.700.000 fans. En Leo, és un exemple a seguir per milions de persones,
però sobre tot, per milers d’infants.

L’altre dia, en un programa de ràdio
d’en Joaquim Maria Puyal, un oient va enviar un comentari, sobre la
possibilitat de suggerir a algun jugador, per la influència que aquests
exerceixen en la gent, sobre tot entre els infants i joves, de que al baixar de
l’autobús, enlloc de portar tots Iphones o Ipods, algun portés un llibre per
estimular-los en la lectura. En Puyal i el seu equip van aplaudir la idea, i jo
també la vaig trobar molt encertada.

 I com que el programa era a la nit, i a mi em
costa dormir, vaig començar a pensar, en com i de quina manera podria aprofitar
la Generalitat o el Consorci per a la Normalització Lingüística, la influència
dels jugadors, altres esportistes o artistes per tal de promocionar, promoure i
activar la nostra llengua. Us imagineu, si en Leo Messi parlés en català? Amb
aquell meravellós deix argentí que té, però en català?. Quants nens i nenes,
nois i noies, voldrien aprendre i parlar el català?. No ens faria falta gastar
milions i milions en campanyes publicitàries per donar corda al català, no, us ho ben asseguro. Però és que
això, un club com el Barça, que és més que un club i que representa el que
representa,  ja els ho hauria de exigir
per contracte. Alemanya ha ofert llocs de treball per a joves que estiguin a
l’atur, per anar-hi a fer qualsevol feina, de ben segur cobrant un sou força escarransit
i substancialment molt, però que molt, inferior al que cobren els futbolistes,
i tot i així  els exigeixen un mínim
nivell d’alemany, no sembla lògic doncs, que persones com Messi o Iniesta, per
dir algun nom, que porten més de la meitat de la seva vida vivint a Catalunya,
guanyant-se la vida a Catalunya, mostressin un mínim interès per la seva
cultura i la seva llengua?. Em solidaritzo amb el que va dir el periodista Joan
Julivert, quan va criticar que dels tres futbolistes del Barça candidats a la
Pilota d’Or de la FIFA, fets i crescuts a La Masia, en Messi, Iniesta i Xavi
Hernández, només aquest últim, nascut a Terrassa parlés en català. I també
comparteixo la opinió de la Rahola, quan diu que aquests jugadors no el parlen
perquè no el necessiten. És evident que no el precisen, però seria tot un
detall per part seva, tota una deferència, que ho fessin. Si fins i tot, hi ha
jugadors estrangers, entre ells Sylvinho, ex jugador blaugrana i actualment
jugador del Manchester City, que va ser relativament poc temps aquí, quan l’altre
dia, li van fer una entrevista, encara la va fer tota en un català molt millor
que el què parlen molts. Em va emocionar, què voleu que us digui. I en Sergio
Busquets, ara Busquets a seques, suposo que per no haver de traduir el nom, deu
haver copsat l’ importància de la llengua en aquest país i fa un  esforç, es nota i és d’agrair-li moltíssim, i
fa les entrevistes de les televisions catalanes en català. Home, demanar que
fessin totes les entrevistes en català potser seria somiar una mica massa, però
així potser molts buscarien d’on és aquesta llengua i descobririen que
Catalunya és una nació, sense estat, però una nació, cosa que ja es fa prou
difícil de fer entendre, quan l’entrenador de la Selecció Catalana de Futbol i
que fa més de 35 anys que viu aquí no parla ni dues paraules seguides en
català. Somiar costa tant poc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!